Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Ben aviat començarem el mes de maig, considerat tradicionalment com el mes de Maria. El mes marià per excel·lència s’obre amb la figura del seu espòs, pare legal del Crist i protector de la Sagrada Família: sant Josep. Contemplem la seva figura des de la perspectiva de l’home treballador, que contribueix a fer un món més just i humà i que malda per sostenir la seva família i ajudar-la a viure seguint els camins de Déu.
Els Evangelis ens presenten la figura de Josep de Natzaret com un home bo i just, discret i amb una gran experiència espiritual, la qual cosa es posa de manifest en la comunicació que té Déu amb ell a través dels somnis (Mateu 1,20-21 i 2,13). Els escrits bíblics no recullen d’ell cap paraula que hagués pronunciat, però sí uns fets i unes actituds que ens mostren la seva confiança i la seva fidelitat a Déu.
Sant Josep és un home de silenci i meditació que no es deixa emportar pels impulsos. Davant un fet que no comprèn, l’espera d’un fill per part de la seva promesa, Maria (Mateu 1,18-19), no actua amb precipitació, sinó que guarda silenci, medita, reflexiona i mira de prendre al solució més adient. Gràcies a aquesta actitud d’espera i confiança, Déu troba el moment i la circumstància més apropiats per comunicar-li a través d’un somni el naixement del Salvador i per fer-li saber que ell té un paper important en aquest esdeveniment (Mt 1, 20-25). Des d’aleshores, sant Josep quedarà constituït com a pare legal de Jesús, el seu protector i el protector de la Mare del Fill de Déu, que és alhora la seva esposa. Per aquest motiu, l’Església ha reconegut en l’espòs de Maria el seu propi protector i patró, un dels models més ferms de fidelitat a la voluntat de Déu en el seguiment de Jesucrist.
Després dels fets de la infantesa de Jesús, els Evangelis no tornen a mencionar Josep; només en el moment de la visita que el Messies fa a Natzaret, quan ja ha iniciat la seva missió pública, se’n fa una breu referència en preguntar-se els seus veïns tot estranyats de la saviesa i les paraules de Jesús: «¿No és el fill de Josep, aquest?» (Lluc 4,22). Segons la tradició, quan Jesús va començar el seu ministeri públic, sant Josep ja havia mort. I aquí veiem com ell va acceptar la vocació silenciosa però eficaç a la qual Déu el cridava i com va assumir humilment el fet de ser un instrument que Déu va fer servir per fer avançar la història de la salvació de la humanitat. La vida i l’exemple de Sant Josep ens mostra com Déu és qui té la iniciativa de totes les coses i, no obstant això, ha volgut comptar amb nosaltres: amb el que som i amb el que fem, amb les nostres il·lusions i esperances, els nostres treballs i projectes, les nostres alegries i les nostres tristors. Ens ensenya també que en totes les coses ens hem de posar a les mans de Déu i buscar-lo en el silenci i la pregària confiada.
