Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La festa de Sant Josep Obrer fou establerta oficialment per Pius XII el Primer de maig de 1955 per ajudar els treballadors a no perdre el sentit cristià del treball. El 8 de desembre de 1870, Pius IX ja havia reconegut d’alguna manera la importància de Sant Josep com a treballador quan el va proclamar Patró de l’Església universal i enguany ja fa justament 150 anys. El principi del treball com a mitjà de salvació eterna fou també reprès per Joan Pau II en la seva Encíclica Laborem Exercens, en la qual el va anomenar “l’Evangeli del treball”. Molts sants foren grans devots de Sant Josep, com Santa Teresa d’Àvila.
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l’espòs de Maria –com ensenyen els Evangelis–, Sant Josep era ferrer, artesà i fuster. Amb la seva vida de treballador honest, Sant Josep ennobleix el treball manual amb el qual sosté la seva Santa Família i participa en el projecte de salvació. La seva característica és la discreció i el silenci que el fan evitar protagonismes. Quan Jesús comença la seva vida pública, a les Noces de Canà (Jn 2,1-12), els Evangelis ja no en fan menció: probablement ja havia mort, però no sabem pas ni quan ni on. Encara sabem menys on va ser sepultat. Així com els pares ensenyen un ofici a llurs fills, també Josep ho va fer amb Jesús. Per això, Jesús és anomenat sovint “el fill del fuster” als Evangelis (Mt 13,55). Més que cap altre, Sant Josep representa la dignitat del treball humà, que és el deure i la perfecció de l’home, que exerceix el seu domini sobre la Creació, prolonga l’obra del Creador, ofereix el seu servei a la comunitat i contribueix al pla de salvació. Josep estima el seu treball. Com home de fe, supera el cansament i l’eleva a la pràctica de la virtut; com que no aspira a la riquesa i no enveja els rics, sempre conserva la pau: el treball per a ell no és un mitjà per satisfer l’ambició, sinó només un mitjà de sosteniment per a la seva família. Tal com està prescrit per als jueus, el dissabte observa el descans setmanal i participa en les celebracions (religioses).
Felicitats a tots els treballadors i al barri de Ca n’Oriol de Rubí.
