Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La solemnitat de la Santíssima Trinitat ens introdueix en el cor mateix de Déu. Els cristians no creiem en un Déu solitari, tancat en si mateix, sinó en un Déu que és comunió d’amor: Pare, Fill i Esperit Sant. Des de tota l’eternitat, el Pare estima el Fill, el Fill respon al Pare en un amor perfecte, i l’Esperit Sant és el vincle viu i personal d’aquest amor. En el si de Déu existeix un etern corrent de lliurament, acolliment i unitat. Per això, en allò més profund de la realitat, no hi ha la soledat, sinó l’amor.
I aquest misteri no resta lluny de nosaltres. Déu ens ha creat per entrar en comunió amb Ell. L’ésser humà té set d’infinit, cerca un amor que no decebi, una veritat que il·lumini i una esperança que perduri. Moltes vegades intentem omplir el cor amb èxits, béns o distraccions, però l’ànima continua inquieta. Només Déu pot omplir plenament el cor humà. Jesucrist ha vingut precisament per obrir-nos el camí cap a la vida trinitària: per Ell, en l’Esperit Sant, podem anomenar “Pare” Déu i viure units a Ell.
Però la Trinitat també il·lumina les nostres relacions humanes. Si hem estat creats a imatge de Déu, estem cridats a viure la comunió entre nosaltres. En una societat marcada tantes vegades per la divisió, l’individualisme i la confrontació, la Trinitat ens recorda que ningú no es realitza aïllant-se. La família, la parròquia, l’amistat i tota convivència humana estan cridades a reflectir, encara que sigui humilment, l’amor i la unitat que existeixen en Déu.
Contemplar la Trinitat no és allunyar-nos de la vida, sinó descobrir el fonament més profund de l’amor al qual tots estem cridats.
