Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
A les portes de Nadal apareix davant nostre una figura discreta però immensa: sant Josep. Sant Mateu ens diu en el seu Evangeli (Mt 1,18-24) que Josep era un home just. I precisament per això dubta. Davant l’embaràs inesperat de Maria, el seu cor entra en combat. Estima, confia, però no entén. No vol fer mal, no vol exposar-la, no vol trair Déu. El seu silenci no és indiferència, és respecte. Els seus dubtes no neixen de la manca de fe, sinó de la profunditat de la seva fe. Quantes vegades també nosaltres, a les portes de Nadal, ens trobem així? Vivim moments que no comprenem: situacions familiars complexes, decisions difícils, cansament espiritual, preguntes sense resposta. Voldríem fer el bé, però no sabem com. Voldríem ser fidels, però ens sentim desbordats. Josep ens ensenya que el dubte no és el contrari de la fe; sovint n’és el preludi.
És en aquest context que Déu parla. No abans, no després, sinó enmig del combat interior. En el somni, l’àngel li diu: «No tinguis por». Aquesta és sempre la primera paraula de Déu quan ens acostem a un misteri que ens supera. Josep no rep totes les explicacions, però rep l’essencial: una confiança renovada i una missió clara. I ell obeeix. S’aixeca, acull Maria a casa seva i accepta ser custodi d’un misteri que no és seu. A les portes de Nadal, Déu també ve a nosaltres d’aquesta manera: no imposant-se, sinó confiant-nos una responsabilitat. No eliminant tots els dubtes, sinó convidant-nos a caminar amb Ell. Nadal no és només la festa d’un infant que neix; és la crida a acollir Déu quan arriba de maneres inesperades.
Que sant Josep ens ajudi a viure aquests dies amb un cor atent, capaç de silenci, d’escolta i d’obediència confiada. Perquè, com ell, també nosaltres estem cridats a obrir la porta de casa —i del cor— al Déu que ve.
