Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Enmig dels canvis vertiginosos del nostre món, la família continua essent un espai fonamental on la persona aprèn a estimar, a confiar i a viure. Tanmateix, no és cap secret que moltes famílies avui viuen tensions, fragilitats i incerteses. Davant d’aquesta realitat, la Sagrada Família de Natzaret –Jesús, Maria i Josep– no és un ideal llunyà i inabastable, sinó un model profundament humà i actual.
A Natzaret no hi trobem una família perfecta segons els criteris del món, sinó una família que confia en Déu enmig de les proves. Maria i Josep no ho entenen tot, però escolten, acullen i obeeixen. Accepten una missió que els supera, i ho fan junts. Això ens recorda que la família cristiana no es construeix sobre la seguretat absoluta, sinó sobre la confiança compartida en Déu. Jesús creix en un ambient senzill, marcat pel treball quotidià, el silenci, la pregària i l’amor fidel. Josep ens ensenya la responsabilitat discreta, el servei sense protagonisme, la fermesa sense duresa. Maria ens mostra l’escolta profunda, la tendresa forta, la fe que sosté. I Jesús, obedient i proper, revela que Déu mateix ha volgut créixer dins d’una família.
Avui, quan moltes famílies se senten cansades o desbordades, la Sagrada Família ens diu que Déu no és lluny de les nostres cases. Ell entra en la vida familiar tal com és: amb alegries i dificultats, amb llums i ombres. El que importa no és no tenir problemes, sinó caminar junts, estimar-se, perdonar-se i posar Déu al centre. Que la Sagrada Família sigui per a totes les nostres famílies una font d’esperança, un estímul per no rendir-se i una crida a viure l’amor com a vocació. Perquè, quan Déu habita una llar, aquella llar esdevé llavor d’un món nou.
