Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La festa de la Presentació del Senyor, que celebrem quaranta dies després de Nadal, és molt més que el record d’un gest ritual. És, sobretot, la festa de la trobada: la trobada de Déu amb el seu poble, la trobada de la promesa amb el seu compliment, la trobada de l’esperança amb la realitat. Maria i Josep pugen al Temple de Jerusalem per complir la Llei. Porten un infant aparentment com qualsevol altre, pobre, sense signes de grandesa. I, tanmateix, és en aquesta senzillesa on Déu surt a la trobada del seu poble. No ho fa amb soroll ni amb poder, sinó amb la fragilitat d’un nounat ofert al Pare. Déu entra en la història humana no per dominar-la, sinó per trobar-s’hi, abraçar-la i salvar-la des de dins.
Simeó i Anna representen el poble que espera. Han passat anys —potser tota una vida— esperant fidelment el compliment de la promesa. Quan veuen l’Infant, els seus ulls reconeixen allò que molts no saben veure: la llum que il·lumina les nacions, la glòria d’Israel. La trobada amb Crist dona sentit a tota la seva espera. Ja no cal aferrar-se a la vida amb por: «Ara, Senyor, segons la teva promesa, pots deixar que el teu servent se’n vagi en pau» (Lc 2,29).
Aquesta festa ens interpel·la profundament. També nosaltres som un poble en camí, sovint cansat, a vegades desconcertat, però cridat a la trobada amb el Senyor. Déu continua sortint a la nostra trobada en la litúrgia, en la Paraula, en els sagraments, en els pobres, en la comunitat; però cal tenir els ulls oberts i un cor disponible, com Simeó i Anna, per reconèixer-lo. La Presentació del Senyor ens recorda que la fe no és només complir ritus, sinó deixar-nos trobar per Déu; i ens recorda igualment que cada trobada amb Jesucrist ens transforma, ens il·lumina i ens envia a ser, també nosaltres, llum i esperança per als altres.
