Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Avui, l’Evangeli encara ens situa en el diumenge de la resurrecció, quan els dos deixebles d’Emaús tornen a Jerusalem i, allà, mentre uns i altres conten que el Senyor se’ls ha aparegut, el mateix Ressuscitat se’ls presenta.
Però la seva presència és desconcertant. D’una banda, provoca esglai, fins al punt que ells «es pensaven veure un esperit» i, d’altra, el seu cos traspassat pels claus i la llançada és un testimoni eloqüent que es tracta del mateix Jesús, el crucificat: «Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu i mireu, que un esperit no té carn i ossos com veieu que jo tinc». Per ser testimonis de l’autèntic Crist, és urgent que els deixebles aprenguin a reconèixer el seu Cos marcat per la passió. Precisament, un autor antic ens fa la següent recomanació: «Tot aquell que sap que la Pasqua ha estat sacrificada per a ell, ha d’entendre que la seva vida comença quan Crist ha mort per salvar-nos». A més, l’apòstol ha de comprendre intel·ligentment les Escriptures, llegides a la llum de l’Esperit de la veritat vessat damunt l’Església.
El desig de Jesús és clar. La seva tasca no ha acabat a la creu. Ressuscitat per Déu pren contacte amb els seus per posar en marxa un moviment de “testimonis” capaços de contagiar a tots els pobles la seva Bona Notícia: «Vosaltres sereu els meus testimonis». No és fàcil convertir en testimonis aquells homes enfonsats en el desconcert i la por. Al llarg de tota l’escena, els deixebles resten callats, están plens de terror; només senten torbació i incredulitat; tot allò els sembla massa bonic per ser veritat. És Jesús qui regenerarà llur fe. El més important és que no se sentin sols. L’han de sentir ple de vida enmig d’ells. Aquestes són les primeres paraules que han d’escoltar del Ressuscitat: «Pau a vosaltres … Per què sorgeixen dubtes dins vostre?». Per despertar llur fe, Jesús no els demana que li mirin la cara, sinó les mans i els peus. Que vegin les seves ferides de crucificat. Que tinguin sempre davant els ulls el seu amor lliurat fins a la mort. No és un fantasma: «Sóc jo en persona». El mateix que han conegut i estimat pels camins de Galilea.
Malgrat veure’ls plens de por i de dubtes, Jesús confia en els seus deixebles. Ell mateix els enviarà l’Esperit que els sostindrà. Per això els encomana que prolonguin la seva presència al món: «Vosaltres sereu testimonis de tot això». Creure en el Ressuscitat no és qüestió d’un dia. És un procés que, de vegades, pot durar anys. L’important és la nostra actitud interior. Confiar sempre en Jesús. Fer-li molt més lloc en cada un de nosaltres i en les nostres comunitats cristianes.
