josepmariajubanycasanovas

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

Hi ha vides que no fan soroll, però deixen una petjada fonda i duradora. Amb motiu de les noces d’or sacerdotals de Mn. Josep Maria Jubany Casanovas (Barcelona, 1949), vull expressar una sincera acció de gràcies a Déu pels cinquanta anys de ministeri fidel, discret i fecund del que va ser el meu superior i formador al Seminari. Ordenat prevere l’any 1976, ben aviat fou cridat a una tasca exigent i decisiva: la formació dels futurs sacerdots. Durant catorze anys, del 1977 al 1991, exercí com a superior del Seminari de Barcelona, tot compaginant aquesta responsabilitat amb el servei pastoral com a vicari a les parròquies de Sant Pacià, primer, i de Crist Rei, després. Molts preveres d’avui recordem amb gratitud la seva proximitat, el seu criteri clar i la seva manera d’acompanyar sense imposar, ajudant a créixer en llibertat i responsabilitat davant de Déu.

Després de l’etapa del Seminari, Mn. Josep Maria continuà el seu ministeri com a rector a diverses parròquies: Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat, Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat i, actualment, Sant Ildefons de Barcelona. En tots aquests llocs ha sembrat amb constància la Paraula de Déu, amb una especial profunditat bíblica i una fidelitat sostinguda a Jesucrist. Home de pregària, ha sabut viure arrelat en el Senyor, trobant-hi la font de tota fecunditat apostòlica. La seva sensibilitat envers els més necessitats ha estat també un tret distintiu del seu ministeri, recordant-nos que l’Evangeli es fa creïble quan es concreta en la caritat.

En un temps en què sovint només es fan visibles les ombres i que el clergat acostumem a ser notícia només pels fets negatius, celebrem amb goig aquesta llum serena: la d’un sacerdot que ha lliurat la vida amb fidelitat i que continua vivint il·lusionat el seu ministeri. Donem gràcies a Déu pel seu treball, la seva dedicació i el seu testimoniatge. I demanem que el Senyor continuï beneint el seu servei a l’Església, perquè segueixi essent signe humil i eloqüent de la seva presència enmig del poble fidel.