Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
El Diumenge de l’Octava de Pasqua, l’Església ens mostra, a través de la Paraula de Déu i de l’acció litúrgica, la plenitud de la misericòrdia divina i ens situa al cor mateix del misteri cristià. Després de la Resurrecció, Jesús no es presenta davant dels seus deixebles amb retrets, sinó amb una salutació plena de pau: «La pau amb vosaltres». És la primera paraula del Ressuscitat, i és també el primer fruit de la seva misericòrdia.
L’Evangeli ens mostra els deixebles tancats per por. Han fallat, han fugit, han negat. I, tanmateix, Jesús entra igualment, travessa les seves portes tancades i, sobretot, travessa les seves ferides interiors. No els humilia, no els acusa, sinó que els mostra les seves nafres glorioses. Aquelles nafres no són un record del dolor, sinó una font de gràcia: són la prova que l’amor ha vençut el pecat. En aquest context apareix Tomàs, que dubta i busca tocar per creure. Jesús no rebutja el seu dubte, sinó que li surt a l’encontre. La misericòrdia de Déu no exclou ningú, ni tan sols aquell qui vacil·la. Al contrari, s’acosta amb paciència, convida a fer un pas més, a passar de la incredulitat a la fe. També nosaltres, avui, podem viure tancats en les nostres pors, en les nostres culpes o en les nostres ferides. I potser pensem que Déu és lluny, que no pot entrar en la nostra història concreta. Però el Ressuscitat continua venint, travessant les nostres resistències, oferint-nos la seva pau i el seu perdó.
Celebrar Jesús en la seva misericòrdia no és només recordar una veritat, sinó acollir una presència. És deixar que Crist ens miri amb amor i ens transformi des de dins. I és, també, aprendre a mirar els altres amb aquesta mateixa misericòrdia. Ens atrevim a obrir les portes del cor perquè hi entri el Ressuscitat? Ens deixarem reconciliar per convertir-nos, també nosaltres, en testimonis de la seva misericòrdia?
