La notícia que recentment ha trasbalsat i entristit la nostra comunitat cristiana ha estat la mort de Mn. Walter, el qual, amb la seva estada entre nosaltres fa uns anys, es va guanyar el nostre cor. Encara que des de 2015 estava destinat a Granollers i a Lliçà de Vall, sempre havia mantingut la relació amb la nostra parròquia i cultivat les amistats que havia fet entre nosaltres.
Mn. Walter Cifuentes Sotelo havia nascut a Caicedonia Valle (Colòmbia) el 20 de juliol de 1979. Ingressà al Seminari Diocesà de Sant Joan Baptista de Terrassa, a Valldoreix. Com a seminarista i diaca va col·laborar amb la parròquia de Sant Pere de Rubí; personalment, per a mi va ser una experiència molt bonica i enriquidora el temps que ell, Mn. Santiago i un servidor vam estar junts. Rebé l’ordenació sacerdotal el 18 d’octubre de 2015 a la Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa quan ja estava destinat a la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima de Granollers, després fou nomenat també administrador de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall, on fou molt estimat. Recentment a causa de l’avenç de la malaltia, que ell va saber portar amb molta enteresa, ja no podia exercir el ministeri d’una manera directa i per això aquests darrers mesos residia a la parròquia de Santa Maria amb Mn. Arturo. Sabíem que aquest mal era inexorable i que un dia no molt llunyà posaria fi al seu pas per la terra, com així va succeir el dilluns 30 de novembre, festivitat de Sant Andreu, a causa d’un vessament cerebral provocat pel tumor que li anava oprimint el cervell. Ingressat a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, aquella mateixa nit, a les 21:30, lliurava la seva ànima a Déu a l’edat de 41anys, una edat encara jove i plena de promeses, però el Senyor tenia altres plans per a Mn. Walter.
Sempre recordaré d’ell la seva bondat i la gran capacitat d’integrar el sofriment –que ell experimentà intensament en la seva prolongada malaltia, la qual ha durat 11 anys i dins de la qual ha viscut i exercit el ministeri sacerdotal–. Mn. Walter vivia la seva malaltia com a participació en el misteri de la Passió del Crist; quan celebrava la Missa vivia la mort i la resurrecció del Senyor amb intensitat, profundament. Mn. Walter posava amb el Crist la seva vida en l’altar oferint-se ell mateix amb el Redemptor: la malaltia n’era un recordatori constant. El seu no ha estat un temps llarg en el ministeri, tan sols cinc anys de sacerdoci i un de diaconat, però ha estat molt intens i fructífer, i per a tots nosaltres ha estat molt alliçonador. Si hagués d’enumerar les virtuts que caracteritzaven Mn. Walter, podria mencionar moltes: primerament les tres virtuts teologals de fe, esperança i caritat que ell va viure profundament i que es van depurar com l’or al gresol, i després virtuts morals com la bondat, la paciència, la joia, la servicialitat, l’enteresa, l’acceptació de la seva realitat… i moltes altres que enriquien la corona de la seva vida. Descansa en pau, Mn. Walter, sacerdot fidel i signe del Crist entre nosaltres.