camino

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

«Entre vosaltres hi ha un a qui no coneixeu». Aquestes paraules les pronuncia el Baptista referint-se a Jesús, que es mou ja entre els qui s’atansen al Jordà a batejar-se, tot i que encara no s’ha manifestat. Precisament tota la seva preocupació és “aplanar el camí” perquè aquella gent pugui creure en Ell. Així presentaven les primeres generacions cristianes la figura del Baptista. Però les paraules del Baptista estan redactades de tal manera que, llegides avui pels qui ens diem cristians, no deixen de provocar en nosaltres preguntes inquietants. Jesús és enmig nostre, però ¿el reconeixem de debò?, combreguem amb Ell?, ¿el seguim de prop?

Ben cert que a l’Església sempre parlem de Jesús. Teòricament no hi ha res més important per a nosaltres. Però després ens veuen girar tant sobre les nostres idees, projectes i activitats que, sovint, Jesús queda en un segon terme. Som nosaltres mateixos els qui, sense adonar-nos, l’ocultem amb el nostre protagonisme. L’Església necessita testimonis de Jesús urgentment, creients que s’assemblin més a Ell, cristians que, amb la seva manera de ser i de viure, facilitin el camí per creure en el Crist. Necessitem testimonis que parlin de Déu com Ell en parlava, que comuniquin el seu missatge de compassió com Ell ho feia, que contagiïn confiança en el Pare com Ell. ¿De què serveixen les nostres catequesis i predicacions si no porten a conèixer, estimar i seguir Jesucrist amb més goig i més fe? ¿En què queden les nostres celebracions de l’Eucaristia si no ajuden a combregar més vivament amb Jesús, amb el seu projecte i la seva entrega crucificada a tothom?

A l’Església ningú no és «la Llum», però tots la podem irradiar amb la nostra vida. Ningú no és «la Paraula de Déu», però tots podem ser una veu que invita i anima a centrar el cristianisme en Jesucrist. La figura del Baptista, obrint-li el camí enmig del poble jueu, ens anima a desvetllar avui en l’Església aquesta vocació tan necessària de ser precursors. Enmig de la foscor dels nostres temps necessitem «testimonis de la llum», creients que desvetllin el desig de Jesús i facin creïble el seu missatge; cristians que, amb la seva experiència personal, el seu esperit i la seva paraula, facilitin la trobada amb Ell, seguidors que el rescatin de l’oblit per fer-lo més visible entre nosaltres; testimonis humils que, com el Baptista, no s’atribueixin cap funció que centri l’atenció en la seva persona robant-li el protagonisme a Jesús; cristians sostinguts i animats per Ell, que deixin entreveure darrere els seus gestos i les seves paraules la presència inconfusible de Jesús viu entre nosaltres.

En realitat, el testimoni de Jesús no té la paraula; és només «una veu» que anima tothom a «aplanar» el camí que ens hi pot conduir. La fe de les nostres comunitats se sosté també avui en l’experiència d’aquests testimonis humils i senzills que enmig de tant desànim i desconcert hi posen llum, ja que ens ajuden amb llur vida a sentir la proximitat de Jesús.