Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En celebrar el IV Diumenge d’Advent ens veiem ja a les portes del Nadal. Enguany, a causa de la pandèmia del Covid-19, el viurem de manera molt diferent a d’altres anys. D’entrada, a la parròquia no podrem celebrar la Missa del Gall i la haurem de substituir per la Missa de la Vigília –que també està prevista al Missal Romà– més d’hora, a les 19:30, perquè tothom pugui ser a casa per complir el toc de queda. No seran possibles tampoc les reunions familiars amb un gran nombre de persones per evitar possibles contagis, hi haurà una sèrie de restriccions a les quals no estàvem acostumats en aquestes dates i això condicionarà molt les nostres celebracions de Nadal.
No hi haurà tanta gatzara ni sentirem el soroll festiu al carrer, però això no ens ha de treure pas l’alegria que sempre hem de portar al cor pel naixement del Salvador. Encara que aquestes no siguin les circumstàncies més favorables que ens hauria agradat tenir, hem de donar-les-hi la volta i veure com ens poden ajudar a aprofundir en el misteri de Nadal i contemplar-lo amb gratitud i amor envers Déu, que ha volgut fer-se home per la nostra salvació en la persona del seu Fill.
Una de les coses que més em cridava l’atenció en els meus primers temps de seminarista, quan estava al Seminari Menor de La Conreria, era la proximitat de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, a Tiana. Des de la meva habitació podia veure una mica de lluny els claustres d’aquell monestir i els monjos caminar cap a l’església on celebraven la litúrgia i les pregàries comunitàries. Una de les característiques de la vida monàstica cartoixana és el gran silenci que hi regna, a causa de la vida eremítica pròpia d’aquests monjos. Hom pot dir que des de que entren a la vida religiosa viuen en un continuat confinament que ells han escollit voluntàriament per servir Déu i l’Església en el silenci, la solitud, la pregària i el treball.
El dia de Nadal, els cartoixans passen la diada en el silenci i la solitud de la seva cel·la i dediquen el temps a la pregària i a contemplar en profunditat el misteri de l’Encarnació i del Naixement del Senyor i a meditar en el que aquest gran esdeveniment ha representat per a la salvació de la humanitat. Només surten de la cel·la per acudir a l’Església a les hores dels Oficis i de la Missa, que celebren amb gran unció. El dia següent és quan es reuneixen i fan una trobada comunitària festiva dinant i sopant junts per agrair a Déu i compartir fraternalment la joia del Nadal.
Nosaltres vivim enmig del món, però, donades les circumstàncies d’enguany, ¿no podríem fer quelcom semblant i redescobrir així el sentit del Nadal anant més enllà del muntatge que ens la societat de consum sovint ens imposa? Després podrem compartir i irradiar l’alegria que hem descobert als nostres cors.
