adviento_1

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

Diumenge passat celebràvem amb alegria la solemnitat de Crist Rei i amb ella hem tancat el temps ordinari de l’any litúrgic. Avui iniciem l’Advent. Advent –en llatí, adventus significa arribada– és el temps que va des d’aquest diumenge d’avui fins a la vigília de Nadal, i que ens prepara espiritualment per celebrar amb goig i bones disposicions interiors el naixement de nostre Senyor Jesucrist a la terra, moment meravellós de la nostra salvació. En aquestes setmanes prèvies al Nadal, tota l’Església espera amb goig l’arribada del Messias Fill de Déu fet home i Redemptor nostre. La virtut pròpia i característica d’aquest període és l’esperança. Mentre esperem la seva vinguda gloriosa, el Senyor ens recorda que sempre hem de vetllar, «perquè no sabem quan tornarà l’amo de casa; si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada», ens diu l’Evangeli. Fa tres setmanes, Jesús ens contava la paràbola de les deu verges, invitant-nos a la vigilància. I avui ens torna a recordar la necessitat de vetllar perquè, quan arribi, ens trobi desperts i preparats per a rebre’l amb un cor pur, noble i generós.

Hom explica que un artista famós va pintar un quadre molt bonic. El dia de la presentació hi van assistir les autoritats locals, fotògrafs, periodistes i una gran concurrència d’espectadors. Arribat el moment, hom va estirar el drap que cobria el quadre. Una salva d’aplaudiments va retronar a la sala. Una impressionant figura de Jesús trucava suaument a la porta d’una casa. Jesús semblava viu. Amb l’orella posada a la porta, volia sentir si algú responia des de dins. Hom pronuncià discursos i elogis. Tothom admirava aquella preciosa obra d’art. Tanmateix, un observador molt curiós i perspicaç, va trobar una falla al quadre i ho va fer notar a l’autor: la porta no tenia pany. I va preguntar a l’artista amb una certa picardia: «Escolti, la porta no té pany. ¿Com es pot obrir?» «Ben cert, –respongué el pintor–. Vostè ha observat bé. Aquesta porta no té pany perquè representa el cor de l’home. Només es pot obrir per dins».

Si nosaltres volem que el Crist vingui a les nostres ànimes i neixi en nosaltres aquest Nadal, hem d’obrir-li casa nostra des de dins. Ell no obliga pas ningú, ni força contra la seva voluntat que li obrin. Cadascú ho fa lliurement. Ell ens respecta sempre perquè ens estima, fins i tot encara que en la nostra indiferència o negació ens fem mal nosaltres mateixos. És el misteri de l’amor de Déu i de la llibertat humana. Si volem que Déu neixi en nosaltres, hem de preparar el nostre naixement, el nostre “pessebre” interior. I això demana vetllar perquè el pecat i els vicis del món no capturin la nostra vida. ¡Tant de bo li obrim la porta i el deixem entrar a casa nostra aquest Nadal! Tenim quatre setmanes d’Advent per preparar-nos.