Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Sant Pau ens exhorta: “Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això celebrem la Pasqua, vivint no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat» (1 Co 5, 7-8). La conversió i la penitència de la Quaresma desemboquen en la renovació de la Pasqua. Amb la seva mort i resurrecció, el Crist ha fet noves totes les coses i ha restaurat en nosaltres la imatge de fills de Déu que el pecat havia deformat. Aquest gran principi s’ha de veure traduït en la vida personal i comunitària a través de fets concrets. Us proposo tres àmbits en els quals podem incidir i treballar, de tal manera que la resurrecció del Senyor es faci palesa a les nostres vides:
Comunió. Jesucrist ressuscitat, per mitjà de l’Esperit Sant, fa possible la comunió entre els membres de l’Església. Els primers cristians, després de la resurrecció de Jesús, «eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols, i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries» (Ac 2, 42). ¿Com valorem el trobament amb el Senyor al si de la comunitat?, ¿què fem per crear vincles d’unió fraterna? ¿Ens interessem per la predicació i la catequesi, mitjans a través dels quals continua fent-se present l’ensenyament dels apòstols? ¿Amb quin esperit assistim i participem a la Celebració Eucarística i a les trobades de pregària a les quals ens convoca la comunitat parroquial? ¿Pensem prou en els més pobres i desfavorits i els veiem com a germans i membres de la nostra comunitat?
Càritas parroquial atèn les persones necessitades, tanmateix, no ens podem quedar en un mer servei assistencial, sinó que cal reconèixer que aquests germans nostres són també membres de la comunitat, ¿què fem o què podem fer perquè se sentin integrats a la vida i a les celebracions de la parròquia?
Apostolat. El llibre dels Fets dels Apòstols és un testimoniatge de com els cristians primitius, reunits en comunitats fraternes van estendre l’Evangeli. Cada cristià es prenia seriosament la seva responsabilitat de fer conèixer el missatge de Jesucrist. ¿Com ho fem nosaltres avui? Tots formem l’Església i compartim la missió que Jesucrist ressuscitat ens ha encomanat: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28, 19-20).
Servei. Mentre va conviure amb nosaltres, Jesús digué que la seva missió era la de servir els altres: «Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom» (Mc 10, 43b-45). Aquí hi ha també el sentit de la nostra vocació, el servei, el qual es concretarà en formes ben diverses segons els carismes que Déu hagi donat a cadascú.
