Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Celebrar la Santíssima Trinitat no és un exercici abstracte reservat als teòlegs, sinó una invitació a endinsar-se en el misteri més profund de l’ésser de Déu: la seva vida íntima d’amor i comunió. Déu no és soledat, sinó família; no és aïllament, sinó una relació viva entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Aquesta és la gran revelació de l’Evangeli: que Déu és Amor (1 Joan 4,8), i que aquest amor no és una idea, sinó una vida compartida.
El Pare engendra eternament el Fill, i entre tots dos flueix l’Esperit Sant com a vincle perfecte d’unitat. No es tracta de tres déus, sinó d’un sol Déu en tres Persones que es donen totalment entre si. La Trinitat no és un trencaclosques per a la nostra raó, sinó un foc que il·lumina i escalfa: el foc de l’amor etern que dóna origen a tot el que existeix. Però aquest misteri no ha romàs ocult. En la història de la salvació, la Trinitat s’ha manifestat: el Pare va enviar el Fill al món per salvar-nos, i el Fill, en ascendir al cel, ens va donar l’Esperit Sant perquè poguéssim participar de la mateixa vida divina. Pel baptisme hem estat fets fills en el Fill, plens de l’Esperit que clama: «Abbà, Pare!» (Romans 8,15).
La Trinitat és també model de tota comunitat cristiana: l’Església està cridada a ser icona d’aquest amor trinitari, on cada persona és reconeguda, valorada i acollida. En un món marcat per l’individualisme i la divisió, els cristians estem cridats a viure i testimoniar la comunió que neix de Déu mateix. Contemplar la Trinitat és deixar-nos transformar per l’Amor, per ser instruments d’unitat i de pau enmig del món.
