La història de la vida de Jesús és plena d’experiències que val la pena conèixer i aprofundir per tal de comprendre millor el seu sentit més profund. De totes elles, avui parlarem d’aquell moment en què Jesús arriba a Jerusalem per última vegada, sent plenament conscient de tots els esdeveniments que es desenvoluparien els dies següents i que desembocarien en la seva PASSIÓ I MORT A LA CREU, esdeveniments que no serien compresos pels seus amics.
En concret, Jesús sap que els seus deixebles encara són molt lluny d’entendre el pla de Déu i, per tant, el sentit últim del que l’espera. Per això, Jesús vol reunir els seus amics a taula i donar-los allà un referent d’identitat, perquè la seva presència pugui continuar viva i present en la memòria de tots ells. I vet aquí que, d’aquell moment, tenim un testimoni detallat de tot el que Jesús va fer i els va dir quan, asseguts a taula, va prendre el pa i el vi, va pronunciar la benedicció al Pare, el va partir i el va repartir als seus amics amb aquestes paraules: «Preneu i mengeu-ne tots, perquè això és el meu cos, entregat per vosaltres».
I després va prendre el calze i el va passar dient: «Preneu i beveu-ne tots, perquè això és la meva sang, que serà vessada per tots vosaltres per al perdó dels pecats». Després els va dir: «Feu això en memòria meva».
Tal com ens relata àmpliament l’Evangeli de Joan, capítol 6, versicles 50 al 58, des d’aquest gest fundacional de Jesús, l’Església ha celebrat l’Eucaristia, i l’Eucaristia ha edificat l’Església, amb plena confiança en les paraules de Jesús: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia». Per això, aquesta festivitat del Corpus continua present als nostres dies, dins i fora de l’Església, perquè el seu missatge de transcendència arribi a formar part de tota vida humana.