Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En arribar el mes de novembre, l’Església ens invita a mirar el cel i a recordar aquells que ens han precedit en la fe. El dia de Tots Sants celebrem la gran festa de la comunió dels sants, és a dir, la unió espiritual de tots els membres de l’Església: els que encara peregrinem en aquest món, els que s’estan purificant, i els que ja gaudeixen de la glòria del Paradís. Tots formem un sol cos en Crist, units per la caritat i la pregària. Aquesta comunió no és una idea abstracta, sinó una realitat viva. Quan preguem pels difunts, l’amor travessa els límits del temps i de la mort. Quan invoquem els sants, ells intercedeixen per nosaltres davant de Déu. I quan celebrem l’Eucaristia, el cel i la terra s’uneixen en un mateix cant de lloança. La comunió dels sants ens recorda que ningú no se salva sol: som un poble, una família, cridats a caminar junts cap al Regne.
La commemoració de tots els fidels difunts, el dia 2 de novembre, ens invita a pregar pels nostres éssers estimats que encara esperen la visió de Déu. El seu record desperta en nosaltres la fe en la vida eterna i l’esperança de retrobar-nos un dia amb ells. En aquest temps, les visites als cementiris, les celebracions de la Missa en sufragi pels difunts i la pregària en família són signes d’aquesta comunió que no mor.
Celebrem, doncs, Tots Sants amb alegria i la Commemoració dels Difunts amb esperança. Recordem que la santedat és una crida per a tothom, i que la mort no trenca els llaços de l’amor, sinó que els porta a la seva plenitud en Déu. Som un sol cos i un sol esperit en Crist Jesús, Senyor nostre.
