Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Deia Màxim el Confessor,
La contemplació és una acció en potència, i l’acció és una contemplació activa; la virtut és la manifestació del coneixement, i el coneixement és una força que protegeix la virtut.
Coneixeràs molta gent que en l’actualitat es mou molt, treballa en excés. No deixen cap temps lliure per a la seva vida. Fins els mateixos diumenges es lliuren a fer treballs extres per guanyar més.
Caminen amb mal humor. Arriben rendits a les seves cases i ni es relacionen amb els seus fills. Perden la seva vida en la simple i pura activitat.Són els activistes per excelència. No obstant això, la contemplació -que han deixat totalment- és l’única arma que tenen per fer contrapès a tanta activitat.
La combinació d’acció i contemplació o contemplació i acció es tradueixen en una tranquil·litat gran en la persona. I a més a més en un coneixement gairebé perfecte de la vida, de les persones i dels esdeveniments que cada dia succeixen en la societat.
Una persona que empra temps en la contemplació, guanya molts enters cada dia en el seu desenvolupament personal:
- No es perd en la confusió del món.
- Trepitja terra ferma i al mateix temps orienta les seves passes cap a valors que mai no moren i que tenen una projecció en la nova vida.
- Qui s’habitua a combinar sàviament aquestes dues coses està alliberant i il·luminant cada dia el seu cor.
- Igual que la flama consumeix la matèria, el foc de la meditació detinguda, reflexiva i amorosa, transporta a la persona a la perfecció del seu ésser.
és llavors quan un està preparat per demanar-li a Déu present en el Santíssim Sagrament:
- Un tros de terra, per posar la meva planta.
- Una petjada sàvia que condueixi la meva.
- Un estel que m’il·lumini, per saber que Tu em mires.f
- Sobre el meu front un sostre i sota el sostre una flama.
- Un pa que mai no falti i un amic senzill.
- L’amic que sigui com el pa: alegre, bo, càlid.
- El pa com l’amic: suau, comprensiu, benigne.
- Salut, però no tanta com per oblidar que haig de morir algun dia.
- El teu Fill, que m’ensenyi que estic creat a la teva imatge i semblança.
- Assossec en l’esperit per no perdre’m en allò mundà.
- Gratitud en l’ànima… per la llum de cada dia.
- Un Racó en el Cel on niar les meves ànsies.
Això et demano, Senyor,… i al final de la meva vida …
Donar-ho tot per amor, per rebre el que em tens preparat.
