Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Celebrem avui el Baptisme del Senyor. Crida l’atenció el fet que Jesús, el Fill de Déu, s’apropés a la riba del Jordà per demanar a Joan, el seu cosí i precursor, que el bategés. Tant és així, que el mateix Baptista queda impressionat de la petició del Senyor. I ens diu l’Evangeli que Joan «En sortir Jesús de l’aigua, un cop batejat, s’obrí el cel i va veure l’Esperit de Déu que davallava damunt d’Ell en forma de colom i se sentí una veu des del cel», la veu del Pare que l’identificava com el seu Fill, el Déu-home (Mc 1,7-11).
Sant Joan Baptista ens dóna el testimoniatge d’allò que veu i sent. Diu haver vist l’Esperit Sant planar sobre Jesús. La mateixa descripció ens fa el Gènesi de l’Esperit de Déu: «planava sobre les aigües» (Gen 1,2). Per això sant Joan Baptista diu que veu l’Esperit davallar sobre Jesús en forma com de colom. Però, a més, el Baptista va sentir la veu de Déu Pare que revelava qui era Jesucrist: «Aquest és el meu Fill estimat» (Mt 3,17). És a dir, en aquest passatge de l’Evangeli veiem el Pare que parla, el Fill fet Home que surt de l’aigua batejat i l’Esperit Sant que planava i es posa sobre Jesús. ¡Com seria això! ¡La Santíssima Trinitat en pes!
Pensar en el Baptisme de Jesucrist, el Déu-fet-home, ens ha d’omplir d’una humilitat molt gran: si tot un Déu s’humilia fins a semblar un pecador i demanar el Baptisme de conversió que sant Joan impartia als pecadors que es convertien, ¿què no haurem de fer nosaltres, que som pecadors de debò?
El Baptisme de Joan no és igual que el Baptisme sacramental. El Baptisme que nosaltres hem rebut és molt més que el baptisme del Jordà. El sagrament del Baptisme va venir després, a partir del moment en què Jesús ordenà als Apòstols de batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Recordar el Baptisme del Déu-Home és recordar el nostre propi Baptisme. Però també és recordar la necessitat que tenim de conversió, de canviar de vida, per assemblar-nos cada vegada més a Jesucrist. És recordar la necessitat que tenim de de purificar les nostres ànimes amb el penediment i la confessió dels nostres pecats. Així podem mantenir net el vestit blanc del nostre baptisme i encesa la llum que vam rebre aquell dia. Recordar el Baptisme del Senyor és recordar també el nostre futur etern, és a dir, recordar que ens arribarà el moment de passar a l’altra vida. I que perquè se’ns obri el Cel hi ha exigències de part de Déu que hem de complir en aquesta vida. Si les complim se’ns obrirà el Cel com es va obrir en el Baptisme de Jesús i podrem sentir la veu del Pare que també ens dirà: «Ets el meu fill(a) estimat(da)».
