Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Enguany la memòria de sant Antoni Abat s’escau en diumenge i, donat que hem entrat en el Temps de durant l’any, podem donar més relleu a la seva figura en la litúrgia dominical. Sant Antoni Abat, conegut popularment com Sant Anton, és un dels sants més cèlebres de l’Església perquè la seva vida ascètica i monàstica en una època primerenca de la història del Cristianisme va impressionar a molts. Ell va ser un dels iniciadors de la vida monàstica cristiana al desert de la Tebaida (Egipte), on reuní molts deixebles que seguiren els seus passos. Assessorà també teològicament al Patriarca d’Alexandria, sant Atanasi, en la seva intervenció al Concili de Nicea i en la lluita contra l’arrianisme; sens dubte és un dels sants que amb la llum del seu pensament més va influir en l’establiment i fonamentació dels dogmes de la divinitat de Jesucrist i de la Santíssima Trinitat. Si bé no era home de moltes lletres, perquè no va tenir l’oportunitat de fer grans estudis, sí que va ser persona de grans llums i de gran saviesa sobrenatural que Déu li comunicà.
De sant Anton podríem referir moltes anècdotes que hom ha explicat d’ell i que l’han fet molt cèlebre, però vull centrar-me en una que, per a mi, és la que dóna sentit a tota la seva vida d’amor a Déu, de seguiment de Jesucrist i de fidelitat a l’Església, i que posa de manifest que la Paraula de Déu mai no cau en sac foradat: em refereixo al fet que li va portar a fer una opció tan radical, a deixar-ho tot i seguir Jesucrist en la vida monàstica. En aquella època, quan tenia uns 18 anys, Antoni era un jove ric, feia poc que havien mort els seus pares i ell havia quedat al càrrec d’una germana més petita; amb els béns i els diners que tenia podia dur una vida tranquil·la i despreocupada.
Feia gairebé tres segles que Jesús havia convidat a un jove ric a seguir-lo, però aquest va fer marxa enrere perquè li dolia haver-se de desprendre’s dels seus béns. En un primer moment ho podem veure com un fracàs de Jesús. Però, ¿realment va fracassar la Paraula de Déu?, ¿havia caigut en sac foradat quan Jesús la va pronunciar en el món? Un diumenge que Anton va escoltar aquest Evangeli, es va adonar que aquestes paraules Jesús també les havia dit per ell, i el que no va fer aquell jove al seu moment, ho va fer ell: en sortir de l’església va anar a vendre tot el que tenia, només va deixar una quantitat que reservà per a la seva germana i la va confiar a la cura d’unes dones piadoses, i ell es retirà al desert de la Tebaida. Tot i voler cercar la soledat, va tenir una influència espiritual i social notable. Sant Antoni Abat ens ensenya que la Paraula de Déu ha estat revelada també per a nosaltres i que pot i ha de tenir una gran influència a la nostra vida, perquè el Crist és el mateix ahir, avui i per sempre.
