Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Ben segur que ens recordarem per sempre de l’any 2020 que acabem de deixar. Serà per a tothom l’any de la pandèmia, a la qual hi afegirem el mot “coronavirus” com a quelcom terrible. Ha estat per a tots un any molt dur, i fins i tot podríem dir que ha estat un any horrible (annus horribilis), en el qual a molts ens ha marxat algun ésser estimat de qui no ens hem pogut acomiadar, i aquest fet el portem ben endins com una ferida difícil de guarir; un any que ens ha obligat a canviar moltes coses: plans, projectes, pensaments i formes de vida; un any al qual ens hem hagut d’adaptar el millor que hem sabut; un any que ens ha donat moltes lliçons i que també ens ha fet valorar moltes coses a les quals abans potser no prestàvem atenció: la salut, la família, l’espiritualitat, la presència de Déu a la nostra vida… De tota aquesta experiència que hem compartit cal que n’aprenguem i que això ens motivi a una conversió sincera.
Ara, fa pocs dies hem encetat un nou any en la que ja podem considerar una nova època de la història. Un any nou ve carregat d’esperança i de noves i bones promeses; per això, el nostre desig és que aquest any nou sigui també un any bo i que el visquem a la presència de Déu. Algú em deia: «Desitjo que el 2021 sigui millor que el 2020 o, almenys, que no sigui pitjor»; després tots dos ens preguntàvem si podia haver un any encara pitjor; és qüestió de no cridar al mal temps i de viure amb fe i esperança, de posar la mirada en Jesucrist, que es va fer home en la plenitud del temps –com diu sant Pau a Gàlates 4,4– i va venir a salvar-nos, encara que humanament parlant no semblés aquella època el millor temps. El Fill de Déu es va fer home, ens va salvar, ens va fer entrar en comunió amb el Pare, i ens va ensenyar a viure; i aquest punt és on vull posar l’accent ara, un aspecte que potser tenim un xic oblidat del misteri de l’Encarnació del Verb: ens va ensenyar a viure com a fills de Déu.
Com Jesucrist i amb Ell hem de saber dir a cada instant de la nostra vida: «¡Aquí em teniu. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la vostra voluntat» (Hebreus 10,7), i pronunciar també en els moments difícils, durs i plens de sofriment aquestes altres paraules: «Que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra» (Lluc 22,42). Si som conscients que estem a les mans de Déu, que sempre són bones mans, i que Déu ho disposa tot per al bé dels qui l’estimen (Romans 8,28), l’any nou serà un any bo ple d’esperança en el qual podrem fer present el Regne de Déu i manifestar a través de la nostra estimació envers el proïsme com ens estima el Senyor.
