Si els diumenges anteriors Jesucrist ens parlava de diferents maneres i amb diverses imatges sobre la responsabilitat personal que tenim davant Déu, avui ens indica que aquesta responsabilitat serà valorada en el judici definitiu, quan totes les nacions i totes les persones compareguin davant d’Ell. En la solemnitat de Crist Rei, que tanca l’any litúrgic, evoquem i celebrem Jesucrist com el nostre Rei, el Rei de tot el món, un Rei que se´ns presenta també com a jutge universal. En consonància amb això, la Paraula de Déu posa davant la nostra consideració les darreries de l’ésser humà: mort, judici, infern i glòria, qüestions en què potser hi pensem poc, però sobre les quals és convenient reflexionar, ja que la nostra vida a la terra és per a un temps limitat i en ella es decideix el nostre destí etern segons haguem viscut. Jesucrist és Rei i alhora jutge; al mateix temps, Ell es presenta com el criteri de judici i ens fa veure la seva autoritat divina: segons l’haguem tractat en els altres, especialment en els pobres i necessitats, així serem judicats per Déu. El judici del Senyor es fonamentarà en com haurem viscut l’amor.
Si avui veiem Jesucrist poderós i envoltat de glòria, acompanyat de tots els àngels, no podem oblidar que primer va voler venir a la terra i compartir la sort dels pobres: no va escollir néixer en una família rica, benestant, influent i amb poder, sinó en una família humil d’obrers, que va haver d’emigrar a Egipte durant un temps, i que va haver de treballar dur per guanyar-se el sosteniment diari; no va escollir gent il·lustre com a deixebles i apòstols, sinó també persones humils, i va morir menyspreat i marginat pel seu mateix poble. Aquest és el nostre Rei que va sofrir la passió per nosaltres i que vindrà en glòria i majestat. Però ara, mentre esperem la consumació del món, el nostre Rei està ocult entre els homes, es fa present en els necessitats de tota mena i comparteix llur situació i llurs sofriments; per això, el dia del judici s’identificarà amb ells.
El dia del judici hi haurà moltes sorpreses respecte a qui entrarà a la glòria i qui no entrarà; tanmateix, nosaltres no ens hauríem de sorprendre pas, puix que la Paraula de Déu ens ha anat advertint al llarg de la vida i aquest fragment de l’Evangeli l’hem escoltat moltes vegades; si aquell dia ens agafa desprevinguts, llavors és que no hem estat uns bons deixebles del Senyor. Aquest ensenyament de Jesús és la culminació del que Ell ja va dir quan va concloure el Sermó de la Muntanya: «No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare celestial». Nosaltres coneixem quina és la voluntat del nostre Pare i també sabem on podem trobar Jesucrist.
