En llegir l’emocionant relat de la Transfiguració vaig recordar una cosa que vaig veure per televisió: en un programa enatrevistaven un guia sherpa del Nepal que ajudava els escaladors a fer el cim del Mont Everest. «¿Per què ho fa?», va preguntar el conductor del programa. «Per ajudar a d’altres a fet quelcom que no poden fer per ells mateixos», va respondre el guia. «Però hi ha tant de risc, tants perills– digué el locutor– ¿per què insisteix en portar gent fins al cim de la muntanya?» Tot somrient va dir el guia: «¡Com es nota que vostè mai no ha fet el cim…!» En el treball d’evangelització, davant de tant d’esforç, hores dies i anys en què lluitem i ens esforcem per fer que d’altres pugin a la muntanya de la fe, en la fatiga i el sacrifici per fer que d’altres escalin “l’Everest espiritual”, al cim del qual ens trobarem amb el Senyor transfigurat ple de glòria, dissortadament toparem amb més d’un que voldrà restar importància a la nostra feina i sentirem veus negatives que ens diran: «¿Per què tant d’esforç?, ¿per què perdre el temps?, ¿paga la pena tant de risc? Davant de tantes preguntes, l’única resposta vàlida és: «¡Com es nota que vosaltres no heu fet mai el cim!», «com es nota que mai no heu estat a la muntanya de la Transfiguració».
La tasca evangelitzadora és d’alt risc, portar altres persones al cimal de la fe és difícil, però tot això es veu recompensat amb l’alegria i el goig que fa veure que d’altres també escalin i arribin a fer aquest cim. No hi ha joia més gran que dur un espòs i pare de família alcohòlic a la muntanya de la transfiguració, veure aquest germà baixar de la muntanya totalment canviat, ple de la glòria de Déu, veure’l tornar a casa seva i, transformat pel poder de Déu, fer de la seva llar el cel a la terra. Això sí que motiva a continuar evangelitzant. ¿I què dir dels qui estan perduts sense esperança? L’esforç per encaminar el qui s’havia perdut, el temps invertit en fer que el pecador trobi el camí de la salvació, escoltar tants germans, que després
d’haver tocat el fons de l’abisme, van aconseguir sortir i pujar a la muntanya de la glòria, i van tenir la gràcia de trobar Jesucrist, veure’ls baixar de la muntanya, contemplar el canvi de vida que ha provocat en ells tenir aquesta experiència divina, veure’ls proclamar i anunciar la Bona Notícia de la Salvació: ¡Això motiva!
Continuem, doncs, endavant. Malgrat les proves i les dificultats, ¡no ens rendim!, continuem portant les ovelles a trobar-se amb el seu Pastor Jesucrist. Continuem ajudant els germans perquè aconsegueixin arribar al cim de la salvació. Donem el millor de nosaltres perquè molts puguin experimentar i exclamar: «Senyor, ¡que n’estem de bé aquí dalt!» ¡Gràcies, Senyor, per aquesta experiència indescriptible! ¡Gràcies, Senyor, per transformar i canviar les nostres vides! Gràcies per la fe i la salvació.
