Us escric amb cor d’apòstol, de pecador perdonat i de pastor sostingut per la misericòrdia del Senyor. La vostra parròquia porta el meu nom, però no oblideu mai que la roca veritable és Jesucrist. Jo vaig ser feble, impulsiu i contradictori; vaig prometre fidelitat i vaig negar el Mestre. Però una mirada de Jesús em va reconstruir per dins. Per això us dic: no tingueu por de les vostres febleses si les poseu davant del Senyor. La misericòrdia de Crist és més forta que la vostra fragilitat. Ara que acaba el curs i comença l’estiu, feu balanç amb gratitud. Mireu tot el que Déu ha fet entre vosaltres: la Paraula escoltada, els sagraments celebrats, els infants i joves acompanyats, els malalts visitats, els pobres atesos, les llàgrimes consolades, les portes obertes. Potser no tot ha estat perfecte, però el Senyor ha caminat amb vosaltres.
Us demano que no visqueu l’estiu com un parèntesi de la fe. Descanseu, sí; retrobeu la família, contempleu la bellesa, recupereu forces. Però no deixeu Jesús a la sagristia. Porteu-lo a casa, al carrer, a la platja, a la muntanya, a les converses i als silencis. Un cristià no fa vacances de Jesucrist. I, pensant en el curs vinent, us dic: sigueu una comunitat viva, valenta i missionera. No us tanqueu. Hi ha molta gent a Rubí que espera, encara que no ho sàpiga, una paraula d’esperança, una mà estesa, una Església amb rostre de llar. No us pregunteu només què pot fer la parròquia per vosaltres, sinó què podeu oferir vosaltres perquè molts trobin el Crist.
Estimats fills i filles, avanceu en la vida cristiana. Pregueu més, estimeu millor, perdoneu abans, serviu amb alegria. I quan caigueu, torneu a començar. Jo també vaig caure, però Crist em va dir: «Pastura les meves ovelles». Que la vostra parròquia sigui una casa amb les portes obertes, amb una taula on ningú se senti estrany i una llum enmig de la ciutat.
Amb afecte d’apòstol,
Sant Pere
