La visita del Papa Lleó XIV a Barcelona ha estat un esdeveniment que no podem viure només com una notícia, sinó com una gràcia. Molts feligresos del nostre arxiprestat de Rubí hem participat, tant a la Vigília de pregària a Montjuïc com en la celebració de l’Eucaristia a la Basílica de la Sagrada Família. Hem anat com a pelegrins, amb senzillesa, però també conscients de formar part d’una Església viva, convocada al voltant de Pere i enviada a donar testimoni de Crist.
A Montjuïc, enmig d’una multitud orant, vam experimentar que la fe no és una realitat amagada ni individualista. Quan tants cristians canten, preguen i escolten junts, el cor s’eixampla. En un món sovint cansat, fragmentat i ple de temors, aquella vigília ens recordava que l’Església encara té per al món una paraula d’esperança, de pau i de fraternitat. La Missa a la Sagrada Família va tenir una força immensa. En aquell temple nascut de la fe i la genialitat d’Antoni Gaudí, la mirada s’alçava cap a Crist, centre i fonament de totes les coses. La bellesa de la basílica i de la litúrgia celebrada i les paraules del Papa ens deien que Déu segueix parlant al cor de l’home a través de la llum, de l’art, de la pregària i de la comunitat reunida i enviada a donar testimoni de l’Evangeli.
Per al nostre arxiprestat de Rubí, aquesta visita és una crida, no podem quedar-nos com abans. Hem estat confirmats en la comunió eclesial i enviats a fer present l’Evangeli a les nostres parròquies, famílies, veïnatge i entitats. El Papa ha passat per Barcelona; ara cal que Jesucrist passi més visiblement per la nostra vida quotidiana.
