Amb la celebració del Dimecres de Cendra hem iniciat el temps de quaresma, que ens invita a una profunda revisió de la nostra vida i a iniciar un procés seriós de conversió i de purificació. És un temps de gràcia que Déu ens concedeix, una oportunitat singular i irrepetible que no hauríem de deixar caure en el buit. Ens hem de prendre seriosament la Quaresma i enfrontar-nos amb la nostra pròpia realitat personal. Tenim a davant un llarg camí per a l’escolta de la Paraula de Déu, la reflexió i la trobada silenciosa amb Déu en la soledat d’aquest desert singular que ens hem construït en la profunditat de la nostra consciència íntima. Al final d’aquest pelegrinatge, la Pasqua se’ns apareixerà com una explosió de llum fulgurant i transformadora.
La Quaresma és, doncs, sens dubte, una experiència que és sempre un do de Déu que ens condueix al desert. Fou també Ell qui va conduir Israel al desert per mitjà de Moisès, i qui va conduir Jesús per mitjà de l’Esperit. Aquest mateix Esperit és qui convoca la comunitat cristiana i l’anima a emprendre el camí quaresmal. El desert és un lloc hostil, ple de dificultats i obstacles. Per això l’experiència de desert anima els creients a la lluita espiritual, a l’enfrontament amb la pròpia realitat de misèria i pecat. En aquest sentit, cal interpretar la Quaresma com un temps de prova i de penitència. Jesús també fou temptat en el desert. Durant la Quaresma, l’Església viu una experiència similar, sotmesa a les lluites i a les privacions que imposa la militia Christi. El cristià viu sempre un ardu combat espiritual, no solament durant la Quaresma. Però la Quaresma representa una experiència singular, una mena d’entrenament comunitari en el qual els creients aprenen i s’exerciten en la lluita contra el mal. El Crist va sortir victoriós de la prova. Els cristians que realitzen seriosament l’exercici quaresmal i recorren assíduament el camí que condueix a la Pasqua compartiran sens dubte amb el Crist la victòria sobre la mort i el pecat. Iniciar al Quaresma significa assumir les actituds de fons que caracteritzen l’home pecador, conscient del seu pecat, penedit i confiat en la immensa misericòrdia de Déu.
La veritable conversió a Déu es manifesta en una obertura generosa i desinteressada vers les obres de misericòrdia: donar almoina als pobres i comprometre’s solidàriament amb ells, visitar els malalts, defensar els interessos dels petits i marginats, atendre generosament les necessitats dels indigents. En definitiva, la Quaresma s’entén com una lluita contra el propi egoisme i com una obertura a la fraternitat. A partir d’aquí és possible parlar d’una vertadera conversió i d’una ascesi autèntica. Només així hom pot iniciar el camí que mena a la Pasqua.
