En arribar el mes de novembre, l’Església ens invita a mirar el cel i a recordar aquells que ens han precedit en la fe. El dia de Tots Sants celebrem la gran festa de la comunió dels sants, és a dir, la unió espiritual de tots els membres de l’Església: els que encara peregrinem en aquest món, els que s’estan purificant, i els que ja gaudeixen de la glòria del Paradís. Tots formem un sol cos en Crist, units per la caritat i la pregària. Aquesta comunió no és una idea abstracta, sinó una realitat viva. Quan preguem pels difunts, l’amor travessa els límits del temps i de la mort. Quan invoquem els sants, ells intercedeixen per nosaltres davant de Déu. I quan celebrem l’Eucaristia, el cel i la terra s’uneixen en un mateix cant de lloança. La comunió dels sants ens recorda que ningú no se salva sol: som un poble, una família, cridats a caminar junts cap al Regne.
La commemoració de tots els fidels difunts, el dia 2 de novembre, ens invita a pregar pels nostres éssers estimats que encara esperen la visió de Déu. El seu record desperta en nosaltres la fe en la vida eterna i l’esperança de retrobar-nos un dia amb ells. En aquest temps, les visites als cementiris, les celebracions de la Missa en sufragi pels difunts i la pregària en família són signes d’aquesta comunió que no mor.
Celebrem, doncs, Tots Sants amb alegria i la Commemoració dels Difunts amb esperança. Recordem que la santedat és una crida per a tothom, i que la mort no trenca els llaços de l’amor, sinó que els porta a la seva plenitud en Déu. Som un sol cos i un sol esperit en Crist Jesús, Senyor nostre.
