Voldria fer-me ressò del discurs d’un científic de casa nostra, metge cirugià, que ha treballat operant a un hospital de l’àrea de
Barcelona i que ara, ja retirat dels quiròfans, vol oferir-nos la seva experiència personal i professional a tots nosaltres. El seu relat parteix de les “experiències pròximes a la mort”. Aquest metge ha escoltat el testimoniatge de molts pacients, propis i d’altres companys que, en el quiròfan, han estat “clínicament morts”, és a dir, sense activitat neuronal ni cardíaca durant un espai de temps i que, després d’aplicar les tècniques de recuperació, han aconseguit retornar a la vida. Haig de remarcar, com a primera dada, que la mentalitat de tot científic i investigador és clarament cartesiana, pragmàtica i experiencial, marcada per dades contrastades i comprovades que no deixen cap espai al dubte.
Aquests pacients, en estat d’inconsciència, és a dir, desconnectat el seu sistema neuronal i sensitiu del seu conscient (ego) per efectes de l’anestesia, que durant aquest espai de temps que han estat clínicament morts i sotmesos amb èxit al procés de reanimació, han relatat la seva experiència extracorpòria, percebent-se ells mateixos inermes a la taula d’operacions i descrivint tot el que anava passant, al seu voltant i fins i tot en els altres quiròfans.
Un relat sol, o un petit nombre d’ells, per a una mentalitat científica hauria estat simplement un deliri, però aquest relat elevat a milers i milers de casos, propis i d’altres companys cirurgians, produïts arreu, despertà la curiositat investigadora del nostre metge protagonista. Tots ells expressen en primera persona com s’han vist en una dimensió diferent a les de l’espai i del temps conegudes per nosaltres, amb un entorn de llum, color i so, de pau, “transformats” (com ja apuntà S. Pau a la seva Iº Carta als Corintis ) amb ENERGIA.
