A Jesús li presenten una dona sorpresa en adulteri. Tothom sap el que li espera: la lapidació fins a la mort tal com establia la llei. Ningú no parla de l’adúlter. Com passa sempre en una societat masclista, hom condemna la dona i disculpa al baró. El desafiament a Jesús és frontal: «Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, ¿què hi dieu?» Jesús amb senzillesa i audàcia admirables, introdueix al mateix temps veritat, justícia i compassió en el judici a l’adúltera: «Aquell que de vosaltres no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Llavors, «quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre». Tots hem pecat. I si tots som pecadors, ¿per què ens entestem a ser tan cruels i durs amb els qui cauen? I, parlant-nos del perdó, Jesús ens va ensenyar a perdonar el proïsme sense condicions, «perquè si no perdoneu el qui us ofèn, tampoc no us perdonarà el vostre Pare del cel les vostres faltes».
Un cop han marxat tots els acusadors, Jesús s’incorpora i espera que la dona, tota tremolosa, se li atansi: «Dona, ¿on són els teus acusadors? ¿Ningú no t’ha condemnat?». «Ningú, Senyor», va respondre ella amb un respecte molt gran, amb humilitat i confusió. «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més». ¡Quines meravelloses paraules, que brollen directament del cor de Déu! Jesús era l’únic que , en justícia, podia condemnar-la, Perquè Ell no tenia pecat. I, tanmateix, la seva actitud és d’immensa pietat i compassió, de tendresa i misericòrdia aquella pobra dona.
Vint segles després, als països d’arrels suposadament cristianes, continuem vivint en una societat on sovint la dona no es pot moure lliurement sense por al baró. La violació, el maltractament i la humiliació no són pas quelcom d’imaginari. Ben al contrari, constitueixen una de les violències més arrelades i que més sofriment genera. Jesús, en perdonar la dona i en perdonar-nos a cadascun de nosaltres, no ens humilia mai. Ens respecta, ens eleva, ens dignifica. I, sobretot, ens porta al Cor del Pare, a l’experiència de l’amor infinit de Déu. Si així és la misericòrdia del Pare, ¿com no ens atansarem a demanar- li perdó i a reconciliar-nos amb Ell? El Senyor ens espera en el sagrament de la reconciliació en aquest temps de conversió per donar-nos el perdó i l’amor i dir a cadascú: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més».
Dijous tindrem l’oportunitat de celebrar comunitàriament el sagrament de la reconciliació, que és la festa del perdó; no la desaprofitem pas.
