Amb el V Diumenge de Quaresma iniciem el Temps de Passió, una fase més intensa del nostre camí quaresmal, en la qual la litúrgia ens convida a fixar la nostra mirada en la Creu de Crist. En moltes esglésies es cobreixen les imatges sagrades, un gest que ens ajuda a centrar la nostra atenció en el misteri del Redemptor, que s’entrega per amor fins a l’extrem.
Durant aquests dies, la Paraula de Déu ens introdueix progressivament en el lliurament de Jesús. Se’ns recorda que Ell és el Servent sofert, l’Anyell de Déu que pren el pecat del món. La seva Passió no és un accident de la història, sinó el compliment del pla de salvació que Déu havia preparat des de temps antics. Jesús, anticipant el seu sacrifici, ens diu: «Si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24).
El Temps de Passió ens convida a entrar en la dinàmica de l’amor que es dóna. La Creu, lluny de ser un signe de derrota, és el tron des del qual Crist regna amb un amor que no coneix límits. Contemplar-la ens impulsa a respondre amb generositat en la nostra vida quotidiana. Com podem viure aquest temps amb autenticitat? Aprofundint en la pregària, participant amb fervor en els sagraments, exercitant-nos en la caritat i meditants el Via Crucis.
A mesura que ens apropem a la Setmana Santa, deixem que l’Esperit Sant ens ajudi a identificar-nos amb Crist. No tinguem por d’abraçar la nostra pròpia creu, perquè sabem que amb Ell la creu es converteix en la porta que ens obre la vida nova. Que la Verge Maria, que va romandre fidel al costat de la creu del seu Fill, ens ajudi a viure aquest temps amb fe i esperança, per arribar amb un cor renovat a l’alegria de la Pasqua.
