En la solemnitat de Pentecosta, l’Església ens convida a contemplar un dels moments més decisius de la història cristiana. Els deixebles estan reunits al Cenacle. Tenen por, dubtes i inseguretats. Han viscut la mort de Jesús, han experimentat el goig de la Resurrecció, però encara no s’atreveixen a sortir. I aleshores tot canvia: «Un soroll vingut del cel, com el d’un vent impetuós, ressonà per tota la casa». Tots es van omplir de l’Esperit Sant. Pentecosta és l’esclat de Déu dins la fragilitat humana. Aquells homes senzills, abans tancats, ara obren les portes. Els qui callaven, ara anuncien valentament Jesucrist. L’Esperit Sant transforma la por en coratge, la tristesa en esperança i la divisió en comunió.
També avui necessitem aquesta Pentecosta. Vivim en una societat sovint marcada pel cansament interior, les presses, la desorientació i un cert refredament espiritual. Hi ha persones que se senten soles, famílies ferides, joves que busquen sentit i comunitats cristianes temptades pel desànim. Però l’Esperit Sant continua actuant. No és un record del passat, sinó la presència viva de Déu que renova els cors. El llibre dels Fets dels Apòstols diu que cadascú sentia parlar els deixebles en la seva pròpia llengua. És una imatge preciosa: quan Déu entra en el cor d’una persona, aquesta aprèn el llenguatge de l’amor, de la proximitat i de la misericòrdia. L’Esperit no uniformitza, sinó que uneix en la diversitat. Pentecosta ens recorda que el cristianisme no és únicament una tradició o un costum, sinó una vida moguda per l’Esperit de Déu. Sant Basili el Gran afirmava: «L’Esperit Sant restaura el Paradís, obre el Regne del cel i ens retorna l’adopció filial». Quina esperança tan gran!
Demanem que aquesta Pentecosta renovi la nostra parròquia, les nostres famílies i els nostres cors. Que l’Esperit Sant ens ajudi a viure amb una fe més viva, una esperança més ferma i una caritat més generosa. I que nosaltres, com els primers deixebles, sapiguem obrir les portes i anunciar Jesucrist amb alegria i valentia.
