“No m’ho mereixo!”, quantes vegades he sentit aquesta expressió, fins i tot també l’he dita més d’un cop. Segurament tu tampoc no et mereixes moltes de les coses que et passen: Un dia vas prestar diners al teu cunyat i des d’aleshores ell va deixar d’anar a casa teva i de respondre les teves trucades; ja no saps com són els teus nebots, i dels diners te’n voldries oblidar, encara que no pots,
perquè certament això no t’ho mereixes. Has entregat la teva vida al teu marit i als teus fills i el teu marit arriba a casa i se submergeix en l’ordinador, mentre que els teus fills amb prou feines t’adrecen la paraula si no és per demanar-te quelcom; et deprimeixes i et sents abandonada i traïda, mentre penses que «això no t’ho mereixes». Fa més de vint anys que t’estàs deixant la pell a la feina, dedicant-t’hi hores i procurant agradar els teus caps en tot; un dia, per recompensar la teva tasca van i t’acomiaden; i tu aixeques la vista al cel i et queixes perquè no t’ho mereixes pas.
Sovint trobem la vida molt injusta, però abans de desesperar-nos, cal aixecar la vista i mirar el Crucifix… Para esment i escolta què va dir sant Dimas, el Bon Lladre: «Nosaltres sofrim justament aquesta pena, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal» (Lc 23,41). Si ha existit una injustícia a la història, ha estat precisament aquesta: fixa’t com de vegades tractaven al Senyor, amb menyspreu, com molts no escoltaven les seves paraules; Jesús no va merèixer mai que el tractessin així, ni molt menys la terrible mort que va sofrir. Si hi ha hagut un ésser humà del tot innocent a la terra, certament ha estat Ell. Pel que fa a nosaltres, cal dir que molt sovint hem estat nosaltres, cal dir que molt sovint hem estat els seus botxins, perquè els nostres pecats han estat els qui l’han portat a la Creu. Cada vegada que jo pecava sabia que el meu pecat lliurava a la mort el Redemptor; per això m’uneixo a l’al·legat del Bon Lladre: m’he guanyat un càstig per les meves culpes, i si ho negués seria un neci indigne de redempció.
Potser el que han fet amb tu, mirat així, a ran de terra, sigui una completa injustícia. Però si no apartes la mirada del Crucifix, te n’adonaràs que hi ha injustícies plenes de justícia. A través de les injustícies dels homes, sofertes pel mateix Senyor encarnat, la Justícia amorosa de Déu et purifica i et prepara per entrar al Cel. Segurament no tens ni idea de quant Purgatori t’estalviaràs si saps portar amb paciència aquests menyspreus i ultratges. Si te n’adonessis, veuries que darrere d’aquestes “injustícies” s’oculta un desig amorós i patern de Déu. Entendries també que la Justícia divina és plena d’afecte; i, sobretot, deixaries de queixar-te per entonar un cant adolorit, però també alegre, d’acció de gràcies. Unint el teu sofriment al de Crist, l’únic Just, trobaràs el perdó dels teus pecats i arribaràs a la Vida Eterna. Si continues pensant que «no et mereixes això», aleshores no seràs digne de la redempció.
