«La Quaresma no és un temps trist. És un temps de gràcia. És l’oportunitat de tornar a començar»
Ja som a les portes de la Quaresma. El Dimecres de Cendra marcarà l’inici d’aquest camí sant amb un gest tan senzill com profund: la imposició de la cendra al nostre front. «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli», «Recorda que ets pols i a la pols tornaràs», paraules que no volen humiliar-nos, sinó despertar-nos.
La cendra ens parla de veritat. Ens recorda que la vida és fràgil, que no som déus, que necessitem Déu. En una societat que sovint ens convida a aparentar, a fugir del silenci i a maquillar les nostres febleses, la Quaresma ens proposa el contrari: la sinceritat de cor. Quines actituds hem de cultivar? En primer lloc, la humilitat. Reconèixer amb serenor els nostres pecats, les nostres incoherències i les nostres tebieses. Sense excuses, sense culpar els altres. Només des de la veritat pot néixer una vida nova. En segon lloc, la pregària. No com una obligació, sinó com un retorn a casa. Dedicar temps al Senyor, escoltar la seva Paraula, deixar que el seu amor ens transformi per dins, vet aquí una gran necessitat per a la nostra vida. En tercer lloc, el dejuni i l’almoina. El dejuni ens allibera de l’esclavitud del consum i ens recorda que no tot és necessari. L’almoina obre els nostres ulls als germans que pateixen i ens fa sortir de nosaltres mateixos.
La Quaresma no és un temps trist. És un temps de gràcia. És l’oportunitat de tornar a començar. Déu no es cansa mai de nosaltres; som nosaltres qui ens cansem d’Ell. Per això, quan arribi el Dimecres de Cendra, deixem que la cendra toqui també el nostre cor. Que aquesta Quaresma sigui per a tothom un camí sincer de conversió i d’esperança.
