Al Mont Tabor, Jesús de Nazaret es transfigura davant dels deixebles: el seu rostre resplendeix, els seus vestits es tornen blancs, i la seva glòria —velada en la vida quotidiana— es deixa veure per un instant. No és un espectacle per satisfer curiositats, sinó un do per enfortir la fe. La Transfiguració ens revela qui és Crist i cap a on ens condueix: de la creu a la llum, del sofriment a la vida, de la foscor a la comunió amb Déu. Però aquest misteri no queda tancat en un record llunyà. La vida cristiana és, precisament, entrar en aquest moviment: deixar que el Senyor transfiguri el nostre cor. Sant Pau ho diu amb força: estem cridats a ser «transformats» a imatge de Crist (cf. 2 Co 3,18). No es tracta d’una millora moral superficial, sinó d’una obra interior de l’Esperit Sant que renova allò que està cansat, purifica allò que s’ha tacat i encén allò que s’ha apagat.
Participem en la Transfiguració quan mirem el món amb els ulls de la fe, descobrint la presència de Déu en les coses petites; quan acceptem la creu de cada dia sense resignació, oferint-la amb amor; quan perdonem, quan servim, quan preguem de debò. L’Eucaristia és el nostre Tabor setmanal: allà contemplem Jesucrist gloriós, rebem la seva vida i aprenem a deixar-nos configurar per Ell. També la Paraula proclamada ens alça la mirada i ens fa escoltar la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill estimat: escolteu-lo».
La Transfiguració anuncia la Pasqua i anticipa el nostre destí: «serem semblants a Ell» (1 Jn 3,2). Per això, la vida cristiana no és grisa ni trista; és un camí de llum enmig de les ombres. Si escoltem Crist i caminem amb Ell, la seva glòria començarà a brillar ja des d’ara a les nostres famílies, a la parròquia i al cor de la nostra societat.
