Les lectures d’avui són tota una professió de la fe, un “credo”. Els israelites professen llur credo en el temple: «Un arameu errant fou el meu pare… Ell (el Senyor) ens va fer entrar en aquest país, i ens va donar aquesta terra que raja llet i mel. Per això, ara jo porto les primícies dels fruits que vós, Senyor, m’heu donat» (cf. Dt 26,5-10). Jesús respon tres vegades a Satanàs com a reafirmació d’allò que Ell creu: «L’home no viu només de pa» (Dt 8,3). «Adora el Senyor el teu Déu, i dóna culte a Ell tot sol» (Dt 6,13). «No temptis el Senyor, el teu Déu» (Dt 6,16). Finalment la segona lectura conté una antiga professió de la fe cristiana: «Jesús és el Senyor».
El moment de la temptació és un moment existencial. Jesús venç la temptació al seu moment afirmant la paraula del Déu vivent. En la primera temptació, material i econòmica (Digues que aquestes pedres es tornin pans), Jesús afirma que hi ha béns superiors a l’aliment, i que l’home no és només un consumidor. En la segona temptació, una invitació a emprar mitjans il·lícits i injustos per guanyar el poder i la influència (Et donaré tots els reialmes de la terra), Jesús afirma que només el poder de Déu és absolut (Adora el Senyor, el teu Déu). En la tercera temptació, Satanàs el provoca, amb l’Escriptura i la religió, a forçar un miracle de Déu, i Jesús afirma que mai no hem de posar Déu a prova (No temptis el Senyor, el teu Déu). Les temptacions que Jesús experimenta en aquest text de l’Evangeli són les temptacions dels israelites al desert i les temptacions de tota la humanitat. Els israelites van sucumbir, però Jesús va vèncer les temptacions i ens permet a nosaltres vèncer-les si acceptem el misteri de la Redempció.
La professió de fe que fem a la litúrgia no està feta d’una sèrie d’idees elevades sobre l’essència de Déu, de les qualitats, dels conceptes de l’home o del món. El credo dels cristians està fonamentat en la història de Jesús de Natzaret, ressuscitat d’entre els morts i constituït Senyor pel seu Pare. Les idees són per pensar, no per creure. La història de la salvació ha de ser totes dues coses: aliment per al pensament i una professió de fe. La litúrgia demostra clarament la increïble fidelitat de Déu envers l’home. Enmig dels temps foscos i dels moments aparentment desesperats de la història, Déu camina fidelment amb la seva gent a Egipte, al desert, i a la terra que va prometre a Abraham. Quan el Crist és temptat pel diable i més endavant quan sembla derrotat per la mort, el seu Pare li fou fidel. Déu desitja unir la seva fidelitat amb la de l’home; Jesús va unir la seva fidelitat a la del Pare d’una manera extraordinària.
