En la proximitat de la festa de Sant Josep celebrem un any més el Dia del Seminari. Diversament d’altres entitats acadèmiques, el seminari no es pot reduir a l’àmbit de la formació intel·lectual, ja que s’estén també a altres camps com el pastoral, l’espiritual i l’humà, segons la disposició del decret Optatam Totius, del Concili Vaticà II i l’exhortació Pastores dabo vobis, de sant Joan Pau II. El Seminari és una institució molt important en la diòcesi per la tasca formativa que exerceix. D’una banda, és planter de vocacions, la seva raó de ser és la d’afavorir la formació dels qui reben del Crist una crida a participar de la seva mateixa vida d’oferiment total al Pare en el ministeri sacerdotal, i d’altra banda, és un focus d’inspiració en la promoció de vocacions i dels valors humans tan necessaris en la societat.
Abans que res, el seminarista, és “un deixeble” en disposició d’aprendre. Els seus anys al Seminari són una manera de conviure amb Jesucrist, crucificat i ressuscitat, la seva principal missió és ad intra, és a dir, en si mateix, perquè ha de forjar-se a la manera del Crist, però en projecció ad extra i ad gentes, és a dir, per als altres, com a futur apòstol i pastor de l’Església.
El Seminari requereix el sosteniment espiritual de l’oració i l’econòmic que són expressió d’interès i ajuda. Els sacerdots no cauen com pluja del cel, sinó que sorgeixen d’entre el poble fidel i necessiten ser assistits espiritualment i econòmica. És un deure de la comunitat dels creients pregar per les vocacions sacerdotals i col·laborar amb els seus futurs pastors en tot el que calgui. El Seminari el sosté la comunitat dels fidels. Avui, moltes persones lamenten l’escassetat sacerdots, però de vegades aquest pesar es deu més a no poder rebre uns determinats serveis que a una sensibilitat conscient de les necessitats de l’Església. A la nostra diòcesi comptem amb pocs sacerdots i bastants d’ells són persones grans i alguns fins i tot estan malalts. Un cristià no pot desentendre’s quan veu que el seu entorn es converteix en un abocador de pecats, d’injustícies socials, de corrupció i d’immoralitat, on els homes es tornen cada dia més despersonalitzats i perden la consciència de la seva dignitat, que deriva d’haver estat fets a imatge de Déu. El dia del seminari és per això un dia per mirar amb esperança el futur de l’evangelització de la nostra societat. Junts, seminaristes, pastors i ovelles fem possible que l’Evangeli sigui no només un anunci sinó un esdeveniment quotidià de salvació i de conversió.
