L’Antic Testament ens reporta la història del profeta Jonàs en el llibre que porta el seu nom. En ell se’ns explica que el Senyor va encarregar al profeta d’anar a Nínive a predicar que aquella ciutat es convertís a Déu i abandonés els seus mals camins. Al començament, Jonàs mira de fugir d’aquest encàrrec i s’embarca cap a Tarsis, a l’altre extrem del món, a la Península Ibèrica. Déu ha de desplegar la seva força i al final el profeta no té més remei que complir amb l’encàrrec de predicar la conversió. El missatge del profeta, que era de fet el missatge de Déu, fou dur, clar i concís: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda» (Jon 3,4). Certament, el missatge no era gens popular i el profeta corria el risc que el matessin; però, ¿quina fou la reacció de la ciutat?:
Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra (Jon 3,5-6).
El Baptisme ens va donar als cristians la missió profètica, la qual ens constitueix com a missatgers de Déu. Dos aspectes importants d’aquesta missió són la denúncia de les injustícies i la crida a la conversió. Sovint ens pot passar que sentim por i, en comptes de predicar un missatge dur que resultaria intolerable, volem afalagar els nostres oients amb paraules boniques i agradables. Però no podem oblidar que la Paraula de Déu unes vegades és medecina que guareix i altres foc que crema, bàlsam que perfuma i espasa que talla. I de vegades ens tocarà anunciar missatgers durs, denunciant els pecats i cridant a una conversió urgent que ja no pot ser posposada.
Dintre de poc entrarem en el temps de Quaresma, i ho farem amb el dejuni, que la litúrgia anomena “santificador”, i amb el ritu de la imposició de la cendra, i imitarem així el que van fer els habitants de Nínive. D’aquesta manera ens unirem a la Passió de Jesucrist, que carregà damunt seu els nostres pecats per destruir-los a la creu. En la missa del Dimecres de Cendra farem dues processons significatives: La processó de la mort, amb la imposició de la cendra, que ens recordarà la nostra finitud tot fent-nos conscients que som pols i a la pols tornarem; aquesta mort que Jesús ha volgut compartir amb nosaltres en la seva Passió. I la processó de la vida, quan anirem a rebre l’aliment del Cos i la Sang del Senyor entregat per nosaltres. Siguem, doncs, dòcils a l’Esperit Sant i que la Quaresma que aviat començarem ens condueixi a través de la conversió a la comunió plena amb Jesucrist i els germans, a ser veritablement fills de Déu.
