L’Evangeli d’aquest diumenge ens parla del servei als altres i de la confiança en Déu. Els deixebles de Jesús, abans de la seva mort, creien en un Jesús Messias triomfant i vencedor, que, per descomptat, era i seria el primer de tots en l’àmbit polític, social i religiós. Per això, discutien pel camí qui d’ells seria el primer, després de Jesús, en el regne del qual el Mestre seria el Rei i Cap suprem; qui d’ells ocuparia el càrrec de primer ministre o de la vicepresidència, per entendre’ns.
La resposta de Jesús és clara i contundent:
Jo he vingut en aquest món per servir, per salvar, per redimir els homes, no per a ser un líder polític i social dels altres; per això, els qui d’entre vosaltres em vulgui seguir ha de tenir clara la seva condició de servidor dels altres, no de cap.
Cal entendre l’exemple que els posa d’acollir els infants també en aquest sentit: els nens en temps de Jesús no manaven ni comptaven per a res; ocupaven el mateix lloc que les dones, confiaven en llurs pares. Igualment nosaltres, els deixebles de Jesús, hem de confiar en el nostre Pare Déu i en el seu Fill Jesucrist. I si Jesús va venir per a servir, no per manar, així també hem de fer nosaltres, servir els altres i confiar en Déu.
Davant Déu i davant Jesús, tots nosaltres ens hem de comportar com infants i confiar no en les nostres pròpies forces, sinó en el poder i la misericòrdia de Déu. El servei als altres i la confiança en Déu són, doncs, els dos missatges principals d’aquest relat de l’evangelista Marc. I, com que per ser servidors dels altres cal ser humils i sacrificats, aleshores fem avui nosaltres el propòsit de ser en la nostra vida persones humils, sacrificades i amb molta confiança en Déu.
