La festa de la Sagrada Família és de creació recent, però és conseqüència del que llegim, escoltem i vivim en les festes de Nadal. Jesús, Maria i Josep formen una família, i com totes les famílies han tingut moments bons i moments més difícils. I així, Mateu ens narra la fugida a Egipte. Herodes busca el nen per matar-lo, i Josep rep el consell d’un àngel que és millor marxar. Això avui és molt actual. Hi ha milers i milers de famílies en el món que han hagut d’abandonar les seves llars per problemes polítics o econòmics, per les guerres, per les persecucions, perquè no tenen treball, i ni tan sols aliments per criar els seus fills. Avui hauríem de sentir una especial solidaritat amb totes les persones desplaçades, amb els pares i mares joves, amb els seus fills petits, que han hagut d’abandonar-ho tot i iniciar una nova vida, que no serà gens fàcil.
La família, a més, és un nucli notable dins de la realitat cristiana. L’anomenem “Església domèstica”, puix que és la primera cèl·lula d’un cos presidit pel Crist. L’educació cristiana dels pares envers els seus fills és essencial. El que és dolent és que actualment hi ha molta deixadesa dels pares en l’educació general dels seus fills. I si això és molt dolent en els temes generals educatius, en l’àmbit religiós és molt greu. Allò que és religiós va directament al cor i les primeres oracions que una mare ensenya mai no s’oblidaran, són un ferment viu que pot actuar en qualsevol moment després d’una llarga separació o abandonament de la fe en el Crist. No podem negar que estem en situació de precarietat pel que fa a la família cristiana. Les últimes estadístiques ja diuen, per exemple, que a Catalunya el nombre de matrimonis civils supera d’escreix el de matrimonis religiosos. I, així mateix, molts dels matrimonis catòlics se celebren més per costum que per fe, i àdhuc molts només busquen un marc estètic, com es pot veure en un temple formós o en una catedral. Per això, la festa de la Sagrada Família ha de servir a tots els cristians per acostar l’espatlla en tasques formatives i d’assistència a les famílies, especialment a les més joves, encara que amb la mirada posada sempre en tota la realitat familiar. I per fonamentar una educació familiar adreçada a tothom, per comprendre que la tutela del Crist en la família és garantia de pau i d’èxit futur.
Les altres dues lectures d’avui, juntament amb el salm 127, ens presenten ensenyaments molt útils per a la formació de la nostra consciència respecte a la família cristiana. El llibre de Jesús fill de Sira és un tribut al respecte vers els pares. I, certament, també queda molt centrat en l’actualitat dels nostres dies. Els ancians molesten i és preferible dur-los a llocs especialitzats on sovint moren de soledat. Però no hem d’equivocar-nos i ficar tota la gent a la mateixa pila. Hi ha casos d’autèntic heroisme desenvolupat en la cura amorosa i sol·lícita dels pares ja grans. La família és això: restar units davant de qualsevol circumstància ni que sigui molt greu.
Us recomano rellegir el fragment de la Carta de l’Apòstol Pau als cristians de Colosses; és un text bonic que cal veure en el seu context històric. La vida da família sempre serà un camí de cooperació i entesa. No hi ha obediència obligada si regna l’amor. És cert que la família tradicional sempre ha tingut una base patriarcal, encara que després, per la sagacitat de les dones, sempre s’ha fet la seva voluntat. Però sempre cal reivindicar l’amor en família, l’amor de la família i l’amor a Déu en la família, sense el qual succeirien moltes coses no desitjades. D’aquí el maltractament en la família i aqueixos crims tan horrorosos produïts en el que anomenem violència domèstica o de gènere. La família es construeix dia a dia amb generositat i alegria, fomentant la bona entesa, davant de qualsevol competitivitat innecessària. Que la Sagrada Família de Natzaret protegeixi totes les famílies del món i que l’amor i la pau presideixin la vida familiar. Preguem les famílies que travessen dificultats de qualsevol mena.
