Si d’algú podem dir que de debò ens estima, aquest és Déu sense cap mena de dubte; Déu ens manifesta sempre un amor immens, escrit amb lletres d’or, un amor que arriba fins al punt de fer-nos fills seus i d’arrencar els grillons de l’esclavitud. Aquesta és l’essència mateixa del Nadal: Som fills en el Fill, ho diu la primera carta de Joan, que estem llegint com a primera lectura en les celebracions de la Missa d’aquests dies i que us recomano que llegiu sencera al llarg d’aquesta setmana -no us portarà massa temps, perquè és un escrit breu, però ple de contingut i significat.
Podríem definir la primera carta de Joan com un himne a l’amor de Déu:
«Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell» (1 Jn 4,16).
En aquests dies sants del Nadal som convidats de contemplar l’amor diví, la seva esperança, tota la seva gràcia amb la qual Déu ens inunda a dolls. En aquests dies podem considerar com Déu, tot estimant-nos, ens perdona i, com, en perdonar-nos, ens introdueix en el seu àmbit amorós, que és ja la pregustació de la glòria del cel.
La cosa més important de totes, doncs, no és tant estimar Déu en una actitud activa i sobrada, sinó sentir-nos estimats per Ell. És Déu qui activa el nostre amor, i aquí hi ha la clau per no cansar-nos d’estimar. Un amor que hom primer el rep i per això després el dóna. Ningú no pot donar el que no té. Aquests dies són ocasió per contemplar aquest misteri d’un amor immens i gratuït per part de Déu i d’un amor agraït per part nostra. Veiem patent aquest amor en el bressol i en la humiliació de la creu. Són dies per contemplar alegres i joiosos la bondat de Déu Amor. Experimentar l’Amor de Déu és el camí per estimar millor els germans.
