En celebrar la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la nostra diòcesi de Terrassa, el cor dels fidels s’omple d’agraïment i confiança. Sota aquesta invocació tan entranyable –Maria, salut dels malalts–, que venerem al seu santuari de Sabadell, contemplem la Mare de Déu com aquella que, al peu de la creu, va compartir el dolor del seu Fill i va aprendre a convertir el sofriment en font de salvació i esperança.
Quan mirem Maria, hi descobrim una presència que consola i que mai no abandona. Ella no treu el dolor, però hi entra amb nosaltres; no sempre pot guarir el cos, però sempre toca el cor. Per això tants malalts, en hospitals, residències o a casa seva, troben en la pregària a la Mare de Déu de la Salut una força serena i una pau que no ve dels medicaments sinó de la fe. La Benaurada Verge Maria ens recorda que Déu no és aliè al sofriment humà. En el rostre del malalt, hi veiem el rostre mateix del Crist; i en les mans que el cuiden, hi descobrim les mans maternals de Maria que vetllen, alleugen i acullen. Per això la devoció a la Mare de Déu de la Salut és una invitació a fer-nos també nosaltres portadors de salut i de salvació: amb una paraula amable, amb la paciència, amb la presència i amb l’empatia.
En aquesta festa, demanem a Maria que ens ensenyi a mirar amb ulls de compassió, a viure amb cor misericordiós i a ser instruments de la tendresa de Déu enmig del món. Que la Mare de Déu de la Salut beneeixi tots els qui sofreixen, tots els qui els cuiden, i tota la nostra diòcesi, perquè en ella trobem sempre la mà que ens condueix cap a Jesús, única i veritable font de vida i de guariment.
