Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Aquest diumenge coincideix amb la festa de la presentació del Senyor al Temple , ja que es compleixen quaranta dies del naixement del Salvador a Betlem . Les lectures d’aquesta festa il · lustren molt bé el sentit profund d’aquest esdeveniment salvífic , la presentació , per part de Josep i de Maria, l’infant Jesús al Temple de Jerusalem , davant la presència de Déu .
De sobte entrarà al santuari el Senyor que vosaltres busqueu , el missatger de l’aliança que vosaltres desitgeu. ( Mal 3, 1 ) .
Jesús entra al santuari , Déu mateix entra al temple de pedra construït per mans humanes , el Salvador de tots els homes a qui molts buscaven i alguns esperaven , el missatger de l’aliança , entra de puntetes en el Temple , a la gran ciutat de Jerusalem . I és que coneixent una mica a Déu , i la seva manera d’actuar , veiem en aquest simple fet de la presentació del nen Jesús al Temple aquest gran esdeveniment que celebra i anuncia ja la victòria de Crist , el seu triomf sobre la mort i el pecat . és com quan sant Francesc Xavier es va embarcar a Lisboa cap a l’Índia , al segle XVI , per incendiar tot Àsia del foc de Jesús . L’esperava un viatge de més d’un any de durada , en el qual va veure com companys seus , religiosos o no , anaven morint a bord, o en els ports on es proveïen del necessari. La Providència va protegir en el seu viatge , però pocs reparaven en què aquell prim home fora a fer alguna cosa rellevant en unes terres inhòspites i llunyanes . Jesús entra a Jerusalem amb tan sols quaranta dies de vida terrenal per realitzar la nova aliança , la que tots desitjàvem però no crèiem possible . Passa desapercebut , però alhora cavalca victoriós cap al cel .
Per això havia de semblar-se en tot als seus germans , per ser gran sacerdot compassiu i fidel en el que a Déu es refereix , i expiar així els pecats de poble. ( Hb. 2, 17 ) .
Jesús se sotmet a la llei de Moisès complint amb el precepte dels primogènits i de nou es lliura i es consagra al seu Pare Déu , i ho fa des dels braços de Maria. Es torna a repetir l’episodi de l’Anunciació en què Jesús es lliura a la humanitat fent-se home en el si de Maria i ella respon : Sóc l’esclava del Senyor , que es compleixin en mi les teves paraules . Jesús assumeix tota la nostra humanitat i acull i viu tota la llei , per ser així sacerdot, per perdonar així tots els nostres pecats , per aixecar des de la nostra pobresa i misèria . és com quan sant Toribio de Mogrovejo , segon bisbe de Lima , al segle XVI , va manar imprimir el catecisme en les llengües quítxua i aimara , llengües ameríndies , i que van constituir els primers escrits publicats a tot Amèrica .
Ara , Senyor , segons la teva promesa , deixa que el teu servent se’n vagi en pau . Els meus ulls han vist el Salvador , que preparaves per presentar -lo a tots els pobles. ( Lc. 2, 29-30 ) .
Els nostres ulls han vist el Salvador , han contemplat el Senyor , viu , present , fràgil però palpable . Només trobem aquesta pau quan durant el dia ens hem adonat que hem vist el Salvador , que hem vist Jesús , en la seva Paraula , en els germans , en mi . Però si no el veiem , si no reparem en la seva companyia , no quedem en pau , seguim inquiets i de vegades nerviosos , preocupats en ocasions pels nostres respectes humans . Necessitem trobar-nos amb Crist cada dia , i ens consola el fet que Ell ha arribat fins a nosaltres , ha caminat entre nosaltres perquè el vegem.
