pantocrator_athos-min

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

L’Evangeli de Joan ens presenta una escena que arriba fins als nostres dies amb una força sorprenent: Jesús troba un home cec de naixement i li dona la vista (Jn 9,1-41). Però aquest relat és molt més que la història d’una guarició. És una revelació. Enmig d’un món sovint confús i contradictori, Jesucrist es manifesta com la llum veritable. El drama del relat no és només la ceguesa física d’aquell home, sinó la ceguesa espiritual dels qui es creuen vidents. Els fariseus, segurs del seu saber i de la seva posició, són incapaços de reconèixer l’obra de Déu davant dels seus ulls. L’home que abans no hi veia, en canvi, inicia un camí progressiu: primer veu Jesús com un home, després com un profeta, i finalment s’inclina davant d’Ell i confessa la seva fe. La llum no només ha arribat als seus ulls, sinó també al seu cor.

Aquesta pàgina evangèlica ens interpel·la profundament avui. Vivim en una època que presumeix de tenir molta llum: ciència, tecnologia, informació, coneixements de tota mena. I, tanmateix, moltes persones continuen caminant en una gran foscor interior. Tenim làmpades i pantalles que il·luminen les nostres nits, però no sempre tenim una llum que orienti la nostra vida. Jesucrist no és una idea ni només un mestre moral. Ell diu amb una afirmació que travessa la història: «Jo sóc la llum del món». No una llum entre moltes, sinó la llum capaç d’il·luminar el sentit de la vida, del sofriment i de la mort. Quan aquesta llum entra en el cor humà, tot canvia: el que semblava sense sentit es transforma en camí, i el que semblava foscor pot convertir-se en lloc de trobada amb Déu.

Potser la pregunta decisiva que ens deixa aquest Evangeli és molt simple i molt exigent alhora: ¿volem realment veure? Perquè la llum de Crist no s’imposa; es deixa acollir. I només els qui reconeixen la seva necessitat de llum poden arribar a veure de debò.