G8_family_photo-min

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

En celebrar la solemnitat de Crist Rei podem meditar sobre un text del llibre de la Saviesa que presenta el contrast entre la sobirania de Déu i el poder que sovint l’home ambiciona. És una crida a tots aquells que tenen autoritat perquè actuïn responsablement, segons la voluntat de Déu:

«Escolteu, doncs, vosaltres, reis, i tingueu seny; apreneu, governants d’arreu de la terra. El poder us l’ha donat el Senyor, la sobirania ve de l’Altíssim. Ell examina les vostres obres i escorcolla les vostres intencions. Vosaltres, que només sou funcionaris del seu regne, no jutgeu com cal, no guardeu les lleis ni us emmotlleu al voler de Déu. Per això, de sobte s’alçarà esfereïdor contra vosaltres, perquè als poderosos els espera un judici més sever. El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l’impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet tant el petit com el gran, la seva providència és igual per a tothom. Però els qui tenen poder seran escorcollats amb més duresa. Per això, sobirans, a vosaltres adreço les meves paraules, perquè aprengueu la saviesa i no ensopegueu» (Sv 6,1.3-5.7-9).

¿Què pensat dels qui ens governen a la llum del que ens diu la Paraula de Déu? ¿Què dirien ells? La primera cosa que em ve al cap és que els nostres governants no estan per sobre del bé i del mal i que ells també s’hauran de presentar davant de Déu el dia del judici on hauran de retre comptes de la seva vida i de la seva gestió.

En un món en què els governants tot sovint volen marginar Déu de la vida pública i elaboren i aproven lleis arbitràries, fetes més per satisfer l’esperit individualista i els capritxos egoistes que no pas per regular i fer possible el bé comú, no està de més llegir i recordar aquestes paraules, convertir- nos i pregar per la conversió dels qui tenen la greu responsabilitat d’organitzar i dirigir la vida pública amb un govern que sigui prudent i savi. Els poderosos de la terra poden actuar prepotentment i usar mètodes dictatorials, voler sotmetre i negar el dret d’objecció de consciència, però cal que recordin que «El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l’impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè Ell ha fet tant el petit com el gran».

Hi ha hagut persones cristianes de debò que han trobat el camí de la santedat en la política i en la gestió de la societat: sant Vladimir, sant Esteve d’Hongria, sant Ferran, sant Tomàs More i, en dates recents, Konrad Adenauer o Alcide de Gasperi. ¿On són ara els qui els haurien de succeïr?

Leave your comment