La Sagrada Escriptura menciona quatre moments que van ser molt importants en la vida de sant Pere i que el van marcar profundament: la crida de Jesucrist a seguir-lo (Lc 5,1-11), la confessió de fe a Cesarea de Filip (Mt 16,13-28), les negacions abans de la Passió del Mestre (Mt 26,69-75; Mc 14,66-72; Lc 22,54-62; Jn 18,15-18.25-27) i la restitució de la confiança per part del Salvador (Jn 21,15-19).
Poc podia pensar aquell pescador del Mar de Tiberíades que un dia es trobaria amb Jesús i que aquest trobament canviaria per sempre la seva existència. Jesús va sortir a predicar a la platja i va demanar a Pere que el deixés pujar a la seva barca per poder parlar millor a la gent; després va tenir lloc l’episodi de la pesca miraculosa en el qual Pere va reconèixer la seva petitesa i indignitat i Jesús li va dir quina seria la seva missió a partir d’aquell moment: «D’ara endavant seràs pescador d’homes».
El temps havia anat avançant, i Jesús es trobava al bell mig del seu ministeri públic. El Mestre havia rebut moltes adhesions, però d’altres l’havien abandonat, per això, Jesús vol que els deixebles li diguin quina és l’opinió de la gent i la d’ells mateixos sobre la seva persona. Després d’expressar els deixebles les diverses apreciacions de la gent, la resposta de Pere no es fa esperar: «Vós sou el Messias, el Fill del Déu viu». Aquest confessió li va valer a Pere rebre el ministeri principal entre els apòstols en l’Església del Crist: «Jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel».
Però Pere, malgrat el seu amor sincer al Crist i el seu ardor per anunciar el Regne de Déu i acompanyar el Mestre a la Passió, va defallir i per por va negar el Salvador; un moment que l’apòstol va viure amb gran tristesa i amargura.
Tanmateix, Jesús no va deixar que Pere s’enfonsés en la desesperació, sinó que li va retornar la confiança. En el context d’una nova pesca miraculosa li va preguntar tres vegades si l’estimava de debò, tres preguntes que reparaven les tres negacions i que van confirmar novament Pere en la missió que al començament Jesús li havia encomanat. Ja abans de la Passió, Jesús va dir a Pere que, malgrat la seva defallença, continuaria confiant en ell: «Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans» (Lc 22,31-32).
També Jesús ens crida a cadascun de nosaltres i ens dóna una missió, també ens perdona i ens restableix quan caiem i som pecadors, també ens retorna la confiança, ¿de quina manera responem nosaltres al Senyor?
