Entre les festes que l’Església celebra, la solemnitat de la Santíssima Trinitat és peculiar. En el calendari litúrgic, les grans festes venen marcades per grans esdeveniments de la Història de la Salvació: el naixement del Fill de Déu en el Nadal, la resurrecció de Jesucrist en la Pasqua, o la vinguda de l’Esperit Sant en la Pentecosta. En la Litúrgia, aquests esdeveniments, que giren a l’entorn del Misteri Pasqual, es fan presents, s’actualitzen, i el Crist ens comunica la seva salvació mitjançant la celebració sagramental d’aquests fets. El registre propi de la Litúrgia és la dispensació divina de la salvació. Déu s’ha comunicat gradualment en un esdevenir planificat que forma tot un conjunt. Aquest esdevenir és la Història de la Salvació, en la qual Déu ha anat distribuint els béns de la revelació i de la gràcia. Així, Déu s’ha anat acostumant als homes i, pedagògicament, ha anat acostumant els homes a comprendre’l. En la solemnitat de la Santíssima Trinitat no celebrem, però, el que Déu ha fet a favor nostre, com en altres festes, sinó allò que Déu és en Ell mateix. En aquesta festa passem de la dispensació a la teologia, de les accions salvífiques al que és en Ell mateix la Salvació.
És bo que ens aturem a pensar en qui és Déu. Fins a cert punt ens resulta fàcil, puix que Ell ens ho ha dit: Déu s’ha revelat, sense treure totalment el vel que el cobreix, el vel de la seva santedat. I s’ha revelat com a misteri de la comunió del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Déu és la Trinitat i la Trinitat és Déu. Déu és el Pare etern; Déu és el Fill «de la mateixa naturalesa del Pare». Déu és l’Esperit Sant que procedeix del Pare pel Fill. Les tres Persones són el mateix i únic Déu. Un Déu únic, però no solitari.
Un Déu compassiu i misericordiós que ens salva, fent-se conèixer i convidant-nos a participar en la seva vida, perquè restem en la gràcia de nostre Senyor Jesucrist, en l’amor del Pare i en la comunió de l’Esperit Sant. Per la fe i el Baptisme, la Trinitat habita en nosaltres i nosaltres en ella: «Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell» (Jn 14,23).
