En la Festa de Tots Sants recordem tots aquells sants anònims, els quals, malgrat no haver estat reconeguts oficialment com a tals per l’Església Catòlica, també ho són. Perquè “sant” és tot aquell que, havent complert la Voluntat i els plans de Déu per a la seva vida a la terra, arriba a la “meta” de la salvació eterna al Cel (vegeu Fil 3,14). Tots els sants, els reconeguts i els anònims, han estat “servents de Déu” (Ap 7,3). La primera de totes, la Santíssima Mare de Déu, la qual es va declarar “esclava del Senyor” (Lc 1,38). Tots nosaltres, sense excepció, som cridats a fer igual, a seguir el mateix camí que Maria i els sants han seguit. Diu el Catecisme: «Tots els fidels de qualsevol estat o règim de vida són cridats a la santedat» (nº 2013). Ara bé, el mot “santedat” ens espanta una mica, ja que ens sembla un ideal inassolible. Però, ¿per què ho ha de ser? ¿No som nosaltres homes i dones exactament iguals que tots els qui han arribat a ser sants reconeguts per l’Església? ¿No som iguals que tants sants anònims, potser persones conegudes i fins i tot familiars i amics, que han respost a la crida del Senyor i han arribat a la meta de la salvació? La santedat sí que és possible. No podem dir pas que sigui fàcil, però sí que és possible. Sabem, a més, que si Déu els vol sants, Ell ens donarà totes les gràcies necessàries. I si Déu ens dóna tot el seu ajut, ¿què hi hem d’aportar nosaltres?
El nostre esforç per arribar a la santedat consisteix a respondre a aquestes gràcies de santificació que ens ajuden en el nostre camí cap a la salvació. Ser sant significa seguir la Voluntat de Déu amb l’ajuda de les seves gràcies. Ser sant és ser com Déu vol que sigui. És desitjar el que Déu desitja per a mi. És fer el que Déu vol que jo faci. És reconèixer Déu com el nostre Amo… i no creure’ns independents d’Ell. És preferir la voluntat de Déu a la nostra pròpia. És dir “sí” a Déu i dir-me “no” a mi mateix. El camí de la santedat ens el mostra Jesucrist amb la seva pròpia vida, passió i mort. I Ell ens descriu aquest camí en les Benaurances (Mt 5,1-12). En aquest importantíssim discurs al començament de la seva vida pública, el Senyor ens deixa veure que el camí de la santedat no és fàcil: és un camí de sofriment i de negació d’un mateix. No ens agrada el sofriment, però va inclòs en el camí de la santedat. Tanmateix, també per al sofriment i de manera molt especial, tenim totes les gràcies necessàries, de part de Qui és Sant i ens ha cridat a tots a ser “sants” (veure 1Pe 1,15).
Algunes persones tenen dificultats per trobar els noms dels seus sants al calendari i no saben pas el dia que celebren llurs onomàstiques. Doncs avui és el dia de tots els sants, tant els qui apareixen al calendari litúrgic com els qui no i, a tots ells, feliç onomàstica.
