La Paraula de Déu ens convida a reflexionar sobre el sentit de la vida i a pensar en el fet que la mort ens arribarà un dia, en el qual Déu ens cridarà definitivament a la seva presència; no podem pas oblidar-ho, no tant perquè haguem de tenir por del que passarà després, sinó per viure amb autenticitat, tal com Jesucrist ho espera i ho vol de nosaltres.
Si Déu ens ha creat i ens ha salvat per mitjà del seu Fill Jesucrist perquè arribem a la felicitat de la vida eterna, ¿per què no treballar amb ganes per tal de fer possible aquesta felicitat ja en el nostre món? ¿Per què no viure procurant-nos l’oli de les bones obres, que fa possible que la nostra llum irradiï? Ara és el moment de mostrar que ens estimem, que som capaços de perdonar i de compartir. ¡Se’ns presenten tantes oportunitats a la vida que sovint desaprofitem i deixem escapar! Tot el que no facis quedarà per fer i, d’aquesta manera, en el món hi haurà menys llum i menys felicitat. Aquesta és la lliçó que podem treure del fet que les noies prudents assenyalin a les desassenyades que elles no els poden prestar l’oli, sinó que l’han d’anar a comprar. Així, el missatge de l’Evangeli és una crida a la responsabilitat personal.
El sentit de la responsabilitat es remarca també amb l’exhortació de Jesús a vetllar, a estar atents a la vida, a les persones que ens envolten i a nosaltres mateixos. És una lluita contra la rutina i l’ensopiment que ens poden causar la seguretat d’una manera de pensar, del benestar econòmic o social, del reconeixement que gaudim… Alhora que vetllem, també se’ns convida a esperar i tenir paciència.
En un món marcat per les presses, per l’eficàcia immediata, pel neguit de voler tenir-ho tot controlat, per la recerca del plaer instantani, saber esperar i tenir paciència són qualitats que ens atansen a Déu, ja que Ell té una paciència infinita amb nosaltres i no deixa d’esperar mai la nostra resposta. Ara bé, esperar no vol dir creuar-se de braços, sinó posar-se a disposició del Regne que ve, ja que de la nostra manera de viure dependrà que vingui més aviat o que es retardi. No dubtem mai que l’espòs, Jesucrist, arriba i ve a nosaltres, però no oblidem tampoc que nosaltres el fem ja present en el món.
L’Eucaristia és el gran moment de l’espera i del trobament amb el Senyor: fem el memorial de la seva mort i resurrecció mentre esperem l’acompliment definitiu de la seva obra. L’Eucaristia és també el moment del trobament amb el Senyor necessitat: és el temps del desvetllament de la caritat que ens fa veure present el Senyor en els germans necessitats: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, a mi m’ho féreu». L’oli de l’amor fratern farà ben lluminosa la nostra vida i portarà la pau i la salvació als altres.
