Diumenge passat vàrem escoltar a l’Evangeli de Marc com Jesús, ja adult, va arribar des de Natzaret al Jordà, per a ser batejat per Joan. Joan, la veu que clamava al desert, contenia el missatge de conversió. Orientava el seu discurs sobre el penediment i els convidava a ser batejats, com a ritual d’inici dels prosèlits, per l’aigua. En aquest context, el bateig de Jesús, òbviament, ni és de conversió ni de penediment, és expiatori, com ens diu l’Evangeli de Joan, «el just es carregà els pecats dels injustos», amb el seu gest, Jesús, assumeix el seu paper d’ANYELL, és a dir de víctima sacrificial i profètica, doncs sap que la seva missió de vida serà segellar amb la seva sang, l’ALIANÇA NOVA I ETERNA.
També Jesús vol posar en valor el nou baptisme, ple d’un missatge evangèlic, és el baptisme en l’Esperit de Déu, un Esperit d’aigua, de foc i de sang. Aquest fet marca en els Evangelis, a l’inici de la vida pública de Jesús, la fi de la seva vida privada de la qual en sabem ben poc, però, no per això ha de ser menys important, tota vegada que serà dins els trenta anys viscuts, en el silenci de Natzaret, que s’haurà anat configurant l’autocomprensió de la seva identitat personal i en concret de la seva relació de FILL. La comunió de Jesús amb Déu esdevé plena i intima. Més enllà de posar veu a la seva PARAULA, Jesús és dipositari del pla diví per a l’home, per això Jesús s’haurà de enfrontar contra tots, el poder i les autoritats del món, fariseus i saduceus, una lluita que el seguirà sense parar fins a la mateixa Creu; una lluita, però en la qual Jesús no hi serà sol, sinó acompanyat de l’Esperit Sant i dels seus deixebles.
Jesús desafia el món, aquest món de desamor, odi, guerra i maldat, un món discriminatori i desigual, i ho fa amb les seves armes, que son les que ha rebut del PARE: l’amor, un amor que sempre ha d’acabar guanyant i imposant-se a tanta injustícia. Ell és i serà el nostre exemple davant les seduccions de un món, que constantment, ens orienta a l’egoisme i ens convida a la desobediència. Som cridats a ser FILLS DE DÉU AMB EL FILL i aquest camí hi són l’altruisme, la fraternitat i la solidaritat. Obrir els nostres cors a aquesta crida és construir el Regne de Déu en el món.
