Encetem la lectura de Marc que ens acompanyarà fins al segon diumenge de Quaresma. Jesús comença la predicació de la Bona Nova amb un gest molt concret formant una comunitat o grup de companys al voltant seu. Els convida a compartir la seva vida i la missió. A viure de tal manera que ells mateixos es converteixin en signe eloqüent i creïble que el Regne de Déu és present en el món. Un estil de viure i relacionar-se que demana una conversió constant. Consigna que se’ns recordarà el proper Dimecres de Cendra a mitjans de febrer: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli».
Tota acció humana connecta amb el designi etern de Déu i amb la crida a escoltar Jesús, seguir-lo en tot i per a tot, i proclamar-lo tal com feren els primers deixebles, tal com ho han fet i procurem ferho milions de persones. Ara és l’oportunitat de trobar Déu en Jesucrist, ara és el moment de la nostra vida que connecta amb la eternitat feliç o desgraciada, aquest és el temps que Déu ens ofereix per retrobar-nos amb Ell, viure com a fills seus estimats i fer que les vicissituds diàries tinguin la càrrega divina que Jesucrist – durant la seva vida entre nosaltres – els va imprimir. ¡No podem desaprofitar l’oportunitat present!: aquesta vida mes o menys llarga en el temps, però sempre curta, ja que «la figura d’aquest món passa» (1Cor 7,31). Després, una eternitat amb Déu i tots els benaurats en vida i felicitat plena, o lluny de Déu – amb els condemnats– en vida i infelicitat absoluta.
Així, doncs, les hores, els dies, els mesos i els anys, no els podem malversar, ni ens podem acomodar i anar passant. El temps que Déu ens concedeix l’hem d’aprofitar vivint aquí i ara el que Jesús ha proclamat al seu Evangeli salvador: viure en Déu, estimant-ho tot i a tots. D’aquesta manera podrem escoltar: «Molt bé , servent bo i fidel; has estat fidel en poc i jo et posaré sobre molt; entra al goig del teu Senyor» (Mt 25,23).
